La neurobiòloga Mara Dierssen (Santander, 1961) dirigeix un grup d’investigació al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona que té per objectiu entendre la relació entre els canvis neuronals i els efectes cognitius que produeixen en persones amb discapacitat intel·lectual. També presideix el Consell Espanyol del Cervell, que agrupa societats científiques, associacions de pacients i indústries amb l’objectiu de promocionar la recerca en les patologies que afecten aquest òrgan. És experta en síndrome de Down i lidera el Pla Espanyol del Cervell, que ha d’impulsar la recerca en malalties cerebrals i mentals i millorar l’atenció mèdica a les persones que les pateixen. Apassionada de la música barroca espanyola, actualment és cantant del grup de rock From Lost to the River, que combina la música amb la sensibilització sobre les malalties que afecten el cervell.
El cervell és l’objecte més complex que es pot estudiar.
— I el més enigmàtic. Té una sèrie de característiques que fan molt difícil interpretar aquesta complexitat. Entendre com alguna cosa que es genera a escala molecular repercuteix a l’escala de funcionament de tot el cervell o fins i tot a l’activitat mental no és gens trivial.
A més, estudiem el cervell amb el cervell. Es tracta d’un objecte que s’estudia a si mateix i això, per força, ha de comportar alguna limitació.
— El nostre cervell està limitat pels biaixos cognitius. Un dels que afecten més la comunitat científica és el de confirmació: tendim a fixar-nos més en aquella informació que confirma les nostres hipòtesis. Per evitar-lo, s’ha de ser molt rigorós a l’hora d’aplicar el mètode científic, i també seria important que es publiquessin els resultats negatius, cosa que ara no es fa i és un error, perquè són tan rellevants com els positius. Si només es publiquen resultats positius s’acaba produint un biaix en qui llegeix la informació, perquè li estàs explicant el que tu vols que senti.
