Què hi ha de cert darrere de les paròdies virals sobre educació, com les de Núria Casas, que triomfen a les xarxes? Ho analitzem amb pedagogs i docents
BARCELONA. Una professora corregeix exàmens amb un retolador vermell. No li tremola el pols quan ha d’abaixar la puntuació per faltes d’ortografia, absència de fórmules o definicions poc exactes. Com a contrapunt, una companya fa la mateixa tasca dedicant uns minuts a escollir el color més adient per portar a terme la revisió, amb l’objectiu de no ferir cap sensibilitat. Considera que qualsevol resposta que llegeix és acceptable, malgrat que no tingui sentit. Aquest gag exagerat, que compara el passat i el present en una puntuació d’una prova, el signa l’actriu i creadora de contingut Núria Casas i des que el va publicar, el passat mes d’octubre, l’han vist gairebé 4 milions i mig de persones i ha rebut més de 3.000 comentaris a la plataforma TikTok. Segons afirma l’autora, aquest ha estat un dels seus vídeos més vistos, juntament amb aquells en què es capbussa en diferents estereotips de mares o fa humor sobre situacions que passen a les escoles o instituts –com una reunió d’inici de curs amb famílies d’alumnat de 1r d’ESO.
La majoria d’aquest contingut aborda, d’una manera o altra, les relacions que s’estableixen entre la comunitat educativa. Deixant de banda la hipèrbole i el gag, què contenen de cert? N’hem parlat amb filòsofs, professorat i pedagogs que ens fan algunes reflexions en un context de postpandèmia, canvis educatius, vagues de docents i aplicació dels nous currículums.
Millorar la confiança cap al docent
“Ens ho prenem amb humor per no plorar. Aquests vídeos, exagerats i caricaturitzats, són la realitat del nostre dia a dia. Aquest sistema educatiu no funciona i acabaran dient que és un error”. Fa 14 anys que Cristina Zafra és professora de matemàtiques i economia de nois i noies d’ESO i batxillerat i, segons alerta, amb el pas del temps la qualitat en l’ensenyament ha disminuït, així com la tolerància a la frustració i la cultura de l’esforç per part de l’alumnat. Aquests canvis els atribueix a l’aplicació dels nous currículums educatius definits per la Lomloe i a un increment de la sobreprotecció dels infants per part de les famílies, entre altres arguments: “El 2009 la majoria d’alumnes es prenien seriosament els estudis. Ara aquest percentatge ha quedat reduït a un petit grup d’una aula de 30”. Segons Zafra, la relació amb les famílies també ha canviat: “Crec que n’hi ha més que tendeixen a sobreprotegir els seus fills i que no accepten el que els hagis de dir. Et poden arribar a defensar que tenen massa deures i que el cap de setmana han d’anar a esquiar”, apunta.
