Jason Arday és a punt de fer història. Amb 37 anys, el proper 6 de març es convertirà en el professor negre més jove de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra. Però no només això: en Jason pateix autisme i no va aprendre a llegir ni a escriure fins que tenia 18 anys.
Li van diagnosticar aquest trastorn i un retard en el desenvolupament global quan només tenia 3 anys. A conseqüència d’aquestes afectacions, no va poder parlar fins als 11 anys i va ser analfabet fins als 18. Però malgrat tot, la seva mare el va empènyer a desenvolupar les seves habilitats i a tenir confiança en si mateix. Li va transmetre, per exemple, una àmplia gamma de música per ajudar-lo en la seva conceptualització del llenguatge.
I tot això no va caure en sac foradat. Cap al final de la seva adolescència, en Jason va aconseguir llegir i escriure amb l’ajuda d’un professor. Això el va empoderar fins al punt de decidir estudiar Educació Física i Magisteri.
Socialment conscienciat
Paral·lelament, Jason Arday anava adquirint consciència social i inquietuds polítiques, cosa que el va acostar a diverses lluites contra les desigualtats sistèmiques.
Nascut i criat al sud-oest de Londres, en un barri humil, va anar descobrint també, i de primera mà, les dificultats de molts joves pertanyents a minories ètniques pel que fa a l’educació, sobretot després de formar-se i trobar feina com a mestre d’Educació Física.
Va ser llavors, amb 22 anys, quan en Jason va començar a plantejar-se fer estudis de postgrau. “Va ser quan vaig creure per primera vegada en mi mateix”, explica. I aquest va esdevenir el seu objectiu: convertir-se en un acadèmic.
Estudiant a les nits
El repte, però, era gran. Sense gaire orientació ni assessorament, va començar a estudiar Sociologia, a les nits, en tornar de treballar, fins a aconseguir treure’s dos màsters i un doctorat en Estudis Educatius.
Ara està a punt de convertir-se en professor de Sociologia de l’Educació a Cambridge. I això, en si mateix, ja és prou excepcional, perquè al Regne Unit, el 2021, només 155 dels més de 23.000 professors universitaris eren negres, segons xifres oficials de l’Agència Estadística d’Educació Superior.
I al mes de març, en Jason assumirà el seu nou càrrec, amb el desig particular de “millorar la representació de les minories ètniques a l’educació superior“.
“La meva tasca se centra principalment en com podem obrir les portes a més persones d’entorns desafavorits i democratitzar realment l’educació superior.”
Després d’haver passat ja per diverses universitats com a professor, ara espera que la seva entrada a Cambridge li proporcioni “una palanca per liderar aquesta agenda, a escala nacional i mundial”.
“Cambridge ja està fent canvis significatius i ha aconseguit alguns guanys notables en l’intent de diversificar el paisatge, però hi ha molt més per fer, aquí i en tot el sector.”
Amb el seu treball sobre “neurodivergència i estudiants negres”, Jason Arday diu que pretén, en definitiva, una educació més inclusiva i que els recursos dels quals disposa la Universitat “puguin estar al servei de la millora de les coses per a tothom, no només per a uns quants“.
