Entrevista a l’educadora i mediadora, que publica ‘Els hàbits que els faran feliços’, manual pràctic per a educar fills de tres anys a catorze, fills que cada vegada més manen als pares
Frase del llibre: quan neix el fill neix el pare.
—Quan neix el fill, neix el pare, evidentment. Ni el fill neix ensenyat, ni el pare tampoc. Els pares no saben com relacionar-se amb el seu fill educativament. I aquí és on n’ha d’aprendre. I ensenyar-ho és el que jo intento.
—Parleu dels errors que normalment heu vist en els pares que us vénen a veure. Un és la sobreprotecció.
—Els pares volen que els seus fills siguin feliços, i molts pensen que per ser feliços han d’estar contents el màxim de temps possible. Això és un error, perquè per ser feliç de vegades també s’ha de ser infeliç. Molts pares, per tal que els seus fills estiguin permanentment contents, s’esforcen a evitar que tinguin problemes. I quan els seus fills no tenen problemes, passen dues coses: que no posen en joc els recursos que necessitaran per a poder-los resoldre més endavant, quan es presentin. I l’altra, que quan es trobin amb aquests problemes i no tinguin recursos, pot ser que tinguin un xoc emocional, precisament per falta de costum.
—La gran diferència entre la manera com ens van educar a nosaltres i la manera com eduquem nosaltres els nostres fills quina seria?
—A nosaltres ens donaven més marge per a equivocar-nos i ens corregien més durament quan ens equivocàvem. Ens deixaven triar menys. Avui dia es deixa triar molt i es corregeix poc. És a dir, en general, som molt permissius i generosos amb les conductes dels fills. Els nostres pares no ho van ser tant amb les nostres.
—Som una generació que alguns han quedat tocats pels pares i ara tinc la sensació que alguns queden tocats pels fills.
—Què vols dir tocats?
—Traumatitzats, aclaparats, enfonsats, esclavitzats. I ara tinc la sensació que hi ha pares esclavitzats pels fills. Us trobeu pares esclavitzats pels fills?
Per continuar llegint, clica aquí
