La revolució digital ens ha alterat la vida, ha accelerat les comunicacions i ha multiplicat els coneixements. Els aparells s’han fet cada vegada més indispensables i cada cop més petits, fins que els hem pogut portar a la butxaca. De mitjana mirem el mòbil una trentena de vegades al dia. Alguna cosa ens empeny a mirar constantment la pantalleta lluminosa que ens roba temps i ens manté alerta. Tots estem d’acord en que s’ha convertit en una addicció, però és inofensiva?
Els adolescents com a objectiu
Els adolescents són un dels objectius principals de l’economia digital. Segons un estudi, els nostres adolescents reben el seu primer mòbil als 11 anys i 9 de cada 10 utilitzen aplicacions. La franja d’edat d’entre 16 i 24 anys dedica 4 hores al dia al mòbil. Els adolescents cada vegada són més addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs.
Experts en addiccions comparen els mòbils i les tauletes amb unes veritables bombes de dopamina, coneguda com la hormona de la felicitat, que a mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, fa que es produeixi una descarrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà.
En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.
Què és la dopamina?
La dopamina és l’hormona clau per entendre les addiccions. És la que ens empeny a agafar constantment el mòbil i la que alimenta l’anomenat circuit de recompensa cerebral. Aquest circuit ens impulsa a tenir comportaments indispensables per la supervivència com ara el menjar, relacions sexuals, etc.
Gary Small és un neuròleg especialista en el cervell que ha estudiat la interacció entre la dopamina i els aparells digitals, “la dopamina circula pel nostre cervell i fa que una experiència sigui agradable. La gent vol saber què ha passat, quines són les últimes noticies, això excita al nostre cervell i quan ho tenim ens proporciona una punxada de dopamina”. Però això té un preu en el nostre cervell. El còrtex frontal s’encongeix si estem davant de pantalles durant un temps excessiu.
Els perills de la sobreexposició a les pantalles
Des de fa cinc anys cada vegada hi ha estudis més precisos que parlen de l’impacte dels aparells digitals en el cervell. L’estudi amb un resultat més visible es va dur a terme a la Xina, on l’addicció a internet es considera un dels problemes de salut pública més greus. Uns investigadors van analitzar quinze adolescents amb addicció a internet amb un escàner cerebral, i el resultat va demostrar que la circulació dels fluids estava alterada. L’àrea de comunicació quedava greument frenada, i els problemes de connexions cerebrals poden provocar símptomes que recorden l’autisme o trastorns bipolars.
“Una persona que té el còrtex frontal encongit i una densitat de substància grisa més baixa, es torna més impulsiva, és més propensa a comportaments additius, és més agressiva i no pren decisions tan encertades perquè la seva capacitat per fer encadenaments lògics està alterada”, diu el Dr. Nikolas Kardaras.
