Bibliotecaris i docents alerten de la seva desaparició i el departament d’Educació ho atribueix als canvis pedagògics, la manca d’espai i les retallades
Catalunya ha perdut una quarta part de les biblioteques escolars en els últims cinc anys: segons les darreres dades publicades pel departament d’Educació, ha passat de tenir un 78,1% de centres educatius amb biblioteca escolar a un 56,8%. La disminució de biblioteques a les escoles i instituts ha estat generalitzada, tant a centres d’educació primària com de secundària i tant a públics com a privats o concertats. També han caigut les activitats dedicades al foment de la lectura (del 83,1% el 2015 al 59,4% el 2020) i les hores setmanals en horari lectiu dedicades a les biblioteques (de 14 hores a 9,4). Els mestres i bibliotecaris consultats per l’ARA atribueixen aquest retrocés a “la poca cura del departament d’Educació” cap a aquesta qüestió i l’acusen de promoure “polítiques d’abandonament” cap a les biblioteques de centre.
Per la seva banda, la Generalitat diu que hi han influït els “canvis pedagògics”, que han modificat “el concepte que emmarcava la biblioteca com l’espai exclusiu d’accés a la lectura” i “han influenciat en la forma de fer ús dels llibres o treballar la lectura”. El departament d’Educació explica que “les noves orientacions pedagògiques fan que molts centres treballin la lectura des d’espais diferents, com racons de lectura als passadissos i bibliocarros”, i subratlla que el fet de no tenir biblioteca “no vol dir que no promoguin la lectura”. També atribueix la caiguda a la “manca d’espai” d’alguns centres, al fet que “no poden mantenir el fons actualitzat” i a les retallades del programa “puntedu”. “Esperem poder revertir-ho”, diu el departament.
La llei d’educació catalana (LEC 12/2009) estableix que “tots els centres educatius han de disposar d’una biblioteca escolar”, però a l’hora d’aplicar-la, la responsabilitat recau en cada centre. Cada equip directiu decideix quina part del pressupost es destina a la biblioteca, que sovint també obté diners de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA). De fet, els centres no poden contractar directament personal per a les biblioteques, sinó que ho han de fer a través de l’AFA. “És un projecte de centre, cada escola decideix si tirar-la endavant o no. Hi ha moltes desigualtats”, explica Júlia Baena, que assessora 23 biblioteques escolars i és professora a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).
Les biblioteques d’aula com a substitut
El 59,9% dels centres que no tenen biblioteca de centre en justifiquen l’absència perquè diuen que ja tenen biblioteques a les aules. “Em trobo que si no hi ha una biblioteca central, la col·lecció de cada classe és ridícula. Parlem d’un o dos llibres per alumne en lloc dels 10 recomanats”, alerta Baena. “Una biblioteca d’aula no és una biblioteca de centre, que ofereix un fons i uns serveis, resol dubtes, recomana llibres i és un espai per fer treballs. Hi ha un discurs pervers per part del departament d’Educació, que parla cada cop menys de biblioteques escolars i cada vegada més de biblioteques d’aula”, afegeix el bibliotecari Carlos Ortiz, que des de fa més de 13 anys treballa en centres públics de secundària de Barcelona i és membre del Grup Bibliomèdia, dedicat a l’impuls de les biblioteques escolars i que forma part de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.
