A nivell popular sovint es diu que els ossos hivernen, però en realitat no és del tot correcte. El que fan és pseudohivernar. Durant aquest període, la seva temperatura corporal baixa uns quants graus, el ritme cardíac disminueix notablement i poden passar setmanes sense menjar, beure ni realitzar funcions fisiològiques habituals, vivint de les reserves de greix acumulades durant la tardor.

Amb l’arribada del final de l’hivern, però, arriba també el moment en què els ossos comencen a despertar-se de les seves osseres.

Un possible albirament a Esterri

Precisament aquesta setmana, l’alumnat de 5è i 6è de l’Escola Enxaneta de Valls ha arribat a les Valls d’Àneu amb una pregunta ben intrigant: un veí afirmava haver vist una ossa als prats d’Esterri d’Àneu.

Podria ser cert?

Durant quatre dies d’estada, els nois i noies han posat en pràctica l’observació i el raonament científic per intentar resoldre aquest misteri, tot coneixent la biologia de l’ós bru i els ecosistemes on habita.

Orientació per analitzar l’escenari

La investigació ha començat amb un circuit d’orientació per analitzar el lloc de l’albirament. Amb mapes i brúixoles, l’alumnat ha interpretat el paisatge i ha valorat si els prats d’Esterri podrien oferir les condicions adequades perquè hi aparegui un os.

El Gerdar i la Casa de l’Os: territori d’os

Per entendre millor l’hàbitat d’aquest gran mamífer, el grup ha visitat l’avetosa del Gerdar, un dels grans boscos d’avet del Pirineu.

Allà han observat les característiques d’un espai que sí que pot ser considerat territori d’os. La jornada s’ha completat amb la visita a la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, on han aprofundit en la seva biologia, el seu comportament i els sistemes de seguiment que permeten conèixer millor aquesta espècie.

Una mirada al Parc Nacional

L’estada també ha inclòs una excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai privilegiat per observar la natura d’alta muntanya. Amb un paisatge encara marcat per la neu, l’alumnat s’ha preguntat si aquest entorn seria un lloc probable per trobar-hi un ós en aquesta època de l’any.

Com es vivia amb l’os fa més d’un segle

Finalment, la visita a Casa Gassia, gestionada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ha permès entendre com era la vida a les cases agro-ramaderes de muntanya fa més d’un segle. En aquell context, la convivència amb la fauna salvatge —inclòs l’os— formava part de la realitat quotidiana.

El misteri continua…

Després de quatre dies d’observacions, dades i aprenentatges, els nois i noies ja tenen prou informació per formular les seves conclusions. Però el cas encara no està tancat: primer hauran de redactar el seu propi informe.

De moment, el veredicte final continua sota secret de sumari. 🕵️‍♂️🐻