El Patronat Metropolità del Parc Natural de Collserola ha treballat des del primer dia per recuperar aquesta antiga pedrera. Avui, gràcies a l’empresa Valenciana de Cementos Portland, podem gaudir d’un nou espai per aprendre i conèixer els ocells.

La Corporació Metropolitana de Barcelona quan va remodelar l’esplanada de Santa Creu d’Olorda (1985-1987) amb l’adequació de l’actual àrea de lleure, va transformar l’antiga pedrera en un auditori. Malauradament, la inestabilitat del terreny, deguda a la inclinació dels nivells de les pissarres i a la pròpia fragilitat dels materials, va causar alguns despreniments que van posar punt i final a l’ús públic de l’amfiteatre.

El projecte actual combina dos objectius, el primer: reconvertir l’antiga pedrera en una zona humida en la qual hi puguin niar diferents espècies d’ocells i amfibis i, el segon: retornar-la a l’ús públic mitjançant la potenciació de l’observació, des del mirador, de les activitats dels ocells i de les característiques geològiques de la pedrera. El projecte ha estat concebut amb els requeriments d’estabilitat i seguretat que ha d’oferir un equipament obert al públic. S’ha desplaçat la carretera per ubicar-hi el mirador, s’han farcit les balmes existents a les parets per evitar possibles despreniments i s’ha configurat l’interior, amb un sistema de basses que fan possible l’existència de vegetació humida al seu voltant, potenciant així l’habitabilitat de la zona per a la petita fauna.

Unes pissarres característiques

El color negre de les pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Popularment anomenades pissarres bituminoses, antigament s’havien explotat per treure’n betum, que es feia servir per cremar en els forns de calç, i per la seva riquesa en sulfats com a adob en el cultiu de les vinyes. En la història més recent, però, es feien servir per acolorir el ciment. Fins als anys cinquanta, les pissarres s’explotaven per mitjà de galeries excavades sota terra. Les dimensions dels túnels eren considerables, doncs els camions hi entraven per carregar. Durant la Guerra Civil havien servit de polvorí. Des de mitjans dels anys cinquanta fins al 1965, en que es va tancar, la mina es va explotar a cel obert, rebaixant la muntanya des del cim fins a arribar a fer el forat actual. L’aigua sempre hi ha estat present. Primer inundant les galeries i més tard xopant les terrasses, fins al punt que existeix una mina d’aigua que, des del Puig d’Olorda, abasteix la masia de Can Portell, aquí a la vora.

Les llicorelles o pissarres són les roques més abundants a la serra de Collserola i n’hi ha de diferents tipus. Les pissarres negres d’aquesta pedrera són, de fet, les més curioses de totes. Es van formar durant el Paleozoic, en el període Silurià, això vol dir que les pissarres tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Pels fòssils que hi trobem, molt escassos, sabem que les pissarres es van formar en un ambient de mar obert. Eren sediments de sorres i llims molt fins que provenien d’alguna costa llunyana, que es dipositaven plàcidament al fons marí i posteriorment patien un procés de metamorfisme regional. Els únics rastres visibles que guarden, dels seus habitants, són d’ortoceràtids (mol·luscs de closca externa, semblants als calamars actuals), graptòlits (animals colonials que vivien flotant a mar obert) i crinoïdeus (equinoderms bentònics similars als actuals lliris de mar).

Dels successos que sofreixen les roques al llarg de la seva història, en resulten diferents minerals. Entre les pissarres de la pedrera es poden trobar minerals de: sofre, fosforita, grafit, magnetita, al·lòfana i baritina. Actualment, l’aigua que es filtra entre les llicorelles, es tenyeix de colors diferents. Això és degut a l’existència de sulfurs i òxids dels diferents minerals que les composen, insolubles amb l’aigua. El color de l’aigua les basses que podem observar (ocre, vermellós, etc.) ens informa del seu recorregut i de les terres que ha travessat prèviament.

Esperem que us hagi agradat aquest  punt de l’Itinerari Geològic de Santa Creu d’Olorda, ànims que encara teniu feina per fer!