Per a què serveixen?
Els pluviòmetres serveixen per mesurar la pluja que ha caigut en un cert temps.
La mesura de la pluja ve de molt antic. Es té constància que els grecs (segle V abans de Crist) i els hindús (segle IV abans de Crist) ja tenien registres de pluges, segurament amb finalitats agrícoles. Hem d’esperar fins al segle XVII, però, per a obtenir registres de precipitacions continuats i amb pluviòmetres semblants als actuals. Els pioners van ser els britànics.
Tipus de pluviòmetres
Un pluviòmetre és, en principi, un aparell molt senzill: consisteix en un recipient cilíndric (obert per la part superior) en el que s’hi recull l’aigua de pluja. El resultat s’obté mesurant l’alçada de la pluja recollida. A partir d’aquest disseny inicial, podem millorar les seves “prestacions”, per exemple:
- L’alçada del recipient ha de ser suficientment alta de manera que les gotes de pluja no rebotin i surtin fora.
- A la part superior hi posem un embut per a recollir l’aigua de pluja i així minimitzem l’evaporació de l’aigua en haver un petit forat enlloc d’una superfície més gran.
- Pintem el pluviòmetre de color blanc per evitar que s’escalfi l’aigua i s’evapori.
Pluviòmetre Hellmann
És el tipus més corrent per a mesures fiables. Consta d’un cilindre a l’interior del qual hi ha una proveta graduada on es recull l’aigua. A la part superior s’hi encaixa un altre cilindre amb forma d’embut que recull l’aigua de pluja i la fa anar a la proveta de la part inferior.
El pluviòmetre Hellmann i altres tipus més senzills, són manuals, és a dir, que un cop feta la lectura de l’aigua caiguda, cal buidar la proveta.
Pluviògraf
És un tipus de pluviòmetre especial, que va registrant en un paper i de forma continua la pluja caiguda. Té un flotador que va pujant i baixant segons la quantitat de precipitació i que al mateix temps va dibuixant un gràfic.
Una variant d’aquest aparell és el pluviògraf d’intensitat, inventat per un català, el Doctor Ramon Jardí el 1921; el seu ús s’ha estès arreu del món. En aquest cas registrem la intensitat de la pluja, és a dir, quanta precipitació s’ha produït i en quin temps ho ha fet. Aquesta dada és important de conèixer, sobretot en zones on es produeixen pluges torrencials de tant en tant com passa al nostre país.
Pluviòmetre digital
Funciona de forma automàtica (no cal buidar l’aigua). El seu funcionament es basa en un petit estri situat sota l’embut de recollida d’aigua, el balancí, que té dos petites cubetes que s’omplen i buiden alternativament d’aigua de la pluja, tot produint un moviment que és comptat electrònicament. Els resultats es descarreguen a un ordinador i també es mostren en una pantalla digital.
Unitats de mesura
Les més habituals són:
| mm (mil·límetres d’altura de precipitació) | l/m2 (litres per metre quadrat) |
Les dues mesures són equivalents: 1 mm = 1 l/m2
Anem a veure la relació entre les dues unitats. Imaginem que tenim un recipient de base quadrada d’1m de costat. Després de ploure mesurem amb un regle l’altura de l’aigua de pluja en el recipient i obtenim un resultat de 10 mm. Quin és el volum d’aigua que hi ha al quadrat? Calculem-ho:
10 mm= 0,010 m
Volum de l’aigua caiguda = volum d’un cub (amplada x llargada x alçada)
1 m x 1m x 0,010 m= 0,010 m3.
Com que 1 m3 = 1000 litres;
0,010 x 1000 = 10 l
És a dir, al recipient hi ha 10 litres d’aigua de pluja. Per tant, 10 l/m2
Taller: construcció d’un pluviòmetre
Referències i enllaços
- Activitats del Camp d’Aprenentatge relacionades:
- Dades de l’estació meteorològica digital de Can Santoi
- Meteomaps: programari per a confegir mapes del temps
- Viquipèdia
