Aquests dies al camp d’aprenentatge estem tristos, estem de dol. La setmana passada ens va deixar el Quicu Cruanyes i Tor.
El Quicu va ser durant molts anys mestre i director del camp d’aprenentatge de l’Alt Berguedà. Innovador, creatiu, d’idees clares, apassionat i bon coneixedor de l’entorn, mestre de vocació, i tot i no ser-ho de naixement, berguedà de cap a peus!
No només va ser un referent per nosaltres, pels professionals que vam treballar amb ell al CdA de l’Alt Berguedà i els que hem anat venint després, que hem seguit amb la línia pedagògica i didàctica que ell va impulsar en les nostres activitats. També va ser un referent per a altres companys dels diferents camps d’aprenentatge de Catalunya, a qui va marcar amb el seu caràcter, determinació i manera de fer. De fet, ell va ser un dels impulsors i defensor de la definició de camps d’aprenentatge tal i com avui els coneixem. El Quicu també va ser un referent pel món educatiu de la comarca del Berguedà.
Feia poc que gaudia de la jubilació després d’haver passat per les escoles d’Olvan i sobretot per la de Gironella.
Fa uns mesos li van detectar una malaltia que malauradament no ha pogut superar i ens ha deixat molt ràpid i molt d’hora, massa. A l’edat de 64 anys i amb molt camí encara per recórrer.
El Quicu més que company, també va ser un amic. Sempre et tindrem present. Et trobarem a faltar.
Descansa en pau, Quicu!
Moments compartits amb tu durant el teu pas pel Camp
