El passat 18 de març a la sala d’actes de l’Institut Eugeni d’Ors vàrem tenir el plaer d’assistir a una conferència inoblidable a càrrec de la Nadia Ghulam, una dona afganesa amb una història de vida extraordinària. Durant la seva intervenció, va compartir el seu impressionant viatge personal i va abordar la qüestió del dol migratori amb una profunditat i una sensibilitat excepcionals.
La història de la Nadia és una història de supervivència increïble enmig de les vicissituds d’una guerra que ha assolat el seu país durant més de cinc dècades. El record del moment en què va ser ferida per una bomba quan era nena, un incident que la va portar a un llarg coma, és només una petita part del seu viatge. Sota el règim talibà, es va veure obligada a amagar-se darrere d’una identitat masculina per experimentar la més mínima sensació de llibertat. La seva lluita continua fins avui, amb els seus esforços per promoure la pau, l’educació i la consciència social a través de la seva fundació Ponts per la Pau.
Durant la conferència, la Nadia va fer una crida enèrgica a favor de l’educació en valors com a eina per combatre l’opressió i el fonamentalisme religiós. La seva convicció en aquesta causa és profunda i compartida per molts, ja que només a través de la comprensió i el respecte mutu podrem avançar cap a un món més just i equitatiu.
Una altra temàtica que va abordar amb gran franquesa va ser la seva lluita contínua amb l’estrès posttraumàtic, especialment quan s’enfronta a notícies de conflictes com el que viuen Israel i Palestina. Malgrat aquests reptes, el discurs de la Nadia està impregnat d’una llum d’esperança que resplendeix amb una força indestructible.
Per a molts de nosaltres, la seva història pot semblar llunyana i efímera, una experiència que es dilueix ràpidament enmig de les demandes de la vida quotidiana. No obstant això, la seva esperança radica en la nostra capacitat de connectar amb la seva realitat, d’abraçar la seva causa com la nostra pròpia i d’actuar en conseqüència.
En resum, l’experiència de la Nadia Ghulam ens recorda la importància de l’empatia i la solidaritat en un món marcat per les desigualtats. La seva veu ressona com un recordatori constant de la necessitat de treballar junts per un futur millor per a tots.
