Ha tornat a passar: hem rebut un WhatsApp d’una amiga (a qui li ha enviat l’amiga d’una amiga) i n’hem fet cas. Hem tornat a buidar els prestatges dels supermercats. Malgrat una pandèmia alliçonadora, de la qual se suposava que havíem après alguna cosa, un missatge no verificat ha produït un efecte en cadena que els nombrosos desmentits fets, entre d’altres, per mitjans de verificació no han pogut aturar.
Aquest fet mostra com les xarxes socials han guanyat terreny als mitjans: té més credibilitat allò que ens envien/comparteixen amics o familiars, que les fonts informatives oficials, siguin del tipus que siguin.
I el conflicte internacional que vivim agreuja aquesta sensació que cada cop ens costa més destriar la informació de l’opinió, del màrqueting, de la propaganda política, de la manipulació barroera. Ni tan sols quan exercim un dret fonamental, com és el dret a la informació veraç, res no és el que podria semblar a priori.
En aquest context comunicatiu, no n’hi ha de receptes ni màgiques ni fàcils per sortir-se’n, però l’educació mediàtica és sempre una aliada i per això a l’eduCAC ens han preparat una secció amb recursos per ajudar-vos a destriar la veritat de la mentida.
Com podem saber quan ens trobem davant d’informació falsa o falsejada? En aquesta secció trobareu algunes idees i recursos.
Què són els verificadors o fact-checkers i quina és la seva funció? Quins criteris segueixen? Quins puc consultar? Aquí trobareu l’explicació.
Què és un bot? I una deep-fake? I fer clickbaiting? En el nostre Glossari contra la desinformació trobareu algunes respostes.
Com podem treballar la desinformació i les notícies falses a classe? En aquesta secció recopilem tota mena de recursos.
Trobareu tots aquests recursos i d’altres a la secció Fake news: com les podem detectar? Desitgem que us siguin d’utilitat i volem agrair a totes les entitats que trobareu citades la feina que fan perquè el món sigui més intel·ligible.
