La mar de l’Empordà ha estat des de temps immemorials, una àrea d’intens tràfic marítim, comercial i de guerra. En són testimonis les ruïnes del port romà d’Empúries i els jaciments arqueològics de Riells-la Clota (l’Escala). L’abrupta orografia del litoral, la força dels elements i l’acció de l’home ha provocat la pèrdua, durant els més de dos mil·lennis de navegació documentada, de centenars, potser milers de vaixells. La toponímia és prou suggeridora; noms com S’encalladora, La Bomba o Sa Nau Perduda evoquen nits de tempesta, batalles navals i vaixells naufragats. De molts d’ells, desfets per les ones, enterrats a la sorra o enfonsats a profunditats inaccessibles, n’hem perdut el record.
D’altra banda, la Mediterrània és una mar d’aigües tèbies (fins i tot a gran profunditat la temperatura no baixa de 13 °C, contra els 4 °C dels grans oceans), amb una alta concentració d’oxigen i sals en dissolució, circumstàncies que afavoreixen destructores reaccions químiques, i la proliferació de la vida animal, en especial del Teredo Navalis, un actiu corc marí capaç de destruir la part no enterrada d’un vaixell de fusta en l’espai de pocs anys. És, per tant, impossible al nostre país trobar casos com el del vaixell suec Vasa. Reflotat tres segles després d’enfonsar-se davant d’Estocolm l’any 1628 i on es van recuperar vint-i-cinc mil objectes. O el Hamilton i el Scourge naufragats a les fredes aigües del llac Ontario, en el curs de la guerra angloamericana del 1812, i que es conserven intactes a 80 metres de fondària.
L’any 1989 es va presentar a Girona la pel·lícula sobre les excavacions arqueològiques subaquàtiques portades a terme a Cala Culip. Aquesta va obtenir el tercer premi del Festival internacional de fotografia submarina, celebrat a França. Ens trobem davant un fenomen poc freqüent dins el món de l’arqueologia a les comarques Gironines, en un intent de fer arribar aquesta informació a un gran sector de públic que, d’altra manera, no hauria tingut coneixement d’aquestes excavacions subaquàtiques.
La pel·lícula mostra de manera molt entenedora tot el procés que s’ha seguit des del descobriment del derelicte (del llatí Pecium. “peça”, “tros”. Restes d’un vaixell que ha naufragat) fins a la seva completa excavació i investigació, apropant-nos a la metodològica arqueològica que s’utilitza en aquests tipus de jaciments, la seva relació amb el món que envolta la nau de Culip i el comerç mediterrani en el segle I de la nostra era. Revista de Girona núm. 137 novembre – desembre 1989
Aquest procediment de recerca és plenament extrapolable a la metodologia que es fa servir en qualsevol recerca escolar. Sigui a primària, secundària, o bé, en els treballs de recerca de batxillerat.
Ús animem a llegir el conte i veure el documental de 26 minuts.
- Culip IV. Museu d’Arqueologia de Catalunya.
- Naufragis a la mar de l’Empordà
