Escriptors

Escriptors i escriptores que ens han acompanyat.    Per ordre alfabètic del cognom  


Àngel Burgas (Figueres 1965). Escriu per a joves i per a adults. Compagina la narrativa amb la docència. Pertany al Consell de redacció de la revista Faristol (CLIJCAT) i és membre del bloc sobre LIJ “Llibres al replà”. Entre les seves obres per a joves destaquem L’Anticlub, la saga de El club de la cistella (4 volums), MAX o Noel Et busca (totes de l’editorial La Galera); Petites històries del Globus i Kalimán en Jericó (ambdues de Bambú), L’ocupant (Oxford) o Kamal i els alfabetistes (Edebé 2015). També ha fet adaptacions de clàssics (Carroll, Verne, May Alcott o Stevenson). Per a adults ha escritShow (Proa 1999), Adéu (Proa 2002), La fi d’Europa (La Magrana 2006) i L’habitació d’en Beckwitt (Empúries 2009). Ha rebut, entre altres, els premis Mercè Rodoreda, Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Crítica Sera d’Or i Protagonista Jove i Ramon Vinyes de teatre.

 

Maite Carranza Vaig néixer a l’eixample de Barcelona i em vaig aficionar a la lectura gràcies als autors anglesos, francesos i russos. De la meva infantesa i adolescència trio els llargs estius al Penedès i els anys del meu batxillerat a l’Institut experimental Joanot Martorell. A la Universitat vaig estudiar Antropologia i Història, però després vaig ser professora de Llengua i Literatura d’ensenyament secundari. En aquells temps era aficionada a l’esquí i al muntanyisme, i a la Cerdanya, voltada de muntanyes, vaig escriure la meva primera novel·la juvenil Ostres, tu, quin cacau! que va sortir publicada el 1986 i va rebre el premi de la Crítica Serra d’Or. En els primers noranta havia publicat ja una vintena de llibres i guanyat uns quants premis, però llavors vaig canviar la meva feina de professora per la de guionista i vaig abandonar circumstancialment la literatura. Els guions m’ocupaven tot el meu temps. Vaig participar en els inicis de la ficció televisiva catalana que va permetre experiments tan il.lusionants com Poblenou o El joc de viure. Entre guió i guió, l’any 1999 vaig publicar una novel·la per a adults molt personal –Sin Invierno– on denunciava els perills del canvi climàtic i la globalització.

Jordi Casals i Merchán Barcelona 1976. Des de 2001 resideix a Figueres. Llicenciat en Filologia Hispànica per la UB, exerceix de professor de Llengua i Literatura Castellana a l’Institut Cap Norfeu de Roses. També ha cursat estudis a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu. Vinculat al panorama musical de Barcelona i Girona, ha estat membre de diverses bandes com Soul Taja o Komando Moriles-Belafonte. Ha obtingut diversos premis, el seu preferit és una mini Princesa Leia que li va tocar en un Ou Kinder. Admet que l’han influït autors com Francisco Casavella, David Trueba, Juan Marsé, Frank Miller o Alan Moore. Li agradaria dominar la prosa com Vázquez Montalbán, tenir el groove de Maceo Parker i l’estil de James Brown. Debuta en l’escena literària amb Muerte por Funky

 

M. Mercè Cuartiella neix a Barcelona el 1964 i viu a l’Empordà des de fa més de vint anys. Es llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona l’any 1987.

Té publicades quatre novel·les i diverses peces teatrals i des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural en diversos camps, que l’han dut a col·laborar habitualment en premsa i revistes especialitzades, a publicar relats i estudis diversos, a fer de guionista i presentadora televisiva o de moderadora en debats culturals.En aquest bloc podreu trobar detallada la seva trajectòria.

 


Jair Domínguez i Torregrosa és un periodista, guionista i escriptor nascut a Barcelona el 1980. Com a guionista ha escrit per a 52 (Premi Ondas 2005), El Rosari de l’Aurora, Buenafuente, Polònia, Crackòvia, Minoria absoluta i La segona hora, entre altres. També ha fet guions per al cinema i la publicitat i és un dels coautors de la cançó “Baila el Chiki Chiki“, amb què Rodolfo Chikilicuatre va representar Espanya al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2008. En el seu vessant literari, és autor del llibre de contes Jesucrist era marica, de la novel·la Hawaii Meteor (Tria Llibres, 2012), de 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents i de Segui vora el foc. Actualment, és un dels components del programa de ràdio La segona hora de RAC 1. També escriu ocasionalment articles d’opinió i reflexions sobre temes diversos a l’AraGirona.cat i a la revista per a dispositius mòbils Esguard.

Maria Àngels Gardella i Quer (Figueres, 5 de maig de 1958) és una escriptora i professora, llicenciada en filologia de la Universitat Autònoma de Barcelona(1981). Ha estat ensenyant als Instituts Ramon Muntaner i Cendrassos de Figueres. Autora sobretot de literatura infantil i juvenil amb una producció de més de vint títols, quatre han rebut guardons següents: Un armariet, un cofre i un diari (1981, premi Crítica Serra d’Or 1982), En Gilbert i les línies (1983, premi Folch i Torres), Els ulls del drac (1988, premi nacional de literatura 1991) i El mar i el desig (1993, premi Joaquim Ruyra).[2] Entre els llibres per a joves també destaquen: Una casa a la vora de l’estació (1991), Les ulleres màgiques (1992), Bèsties petites (1993), La pluja del sud (1996), Si la lluna parlés (1997) i Història d’un arbre (1998). Bona part d’aquestes obres han estat il·lustrades per Joan Antoni Poch (JAP), el seu marit.

Traductora ella mateixa i estudiosa de les trobairitz, els seus llibres han estat girats a l’aranès, basc, castellà, francès, gallec, neerlandès, finès i coreà. Ha col·laborat en premsa i en tires còmiques de JAP, com ara La Quima Guspira i els falsificadors (Presència, 1990); ha escrit el conte musical L’Estel Passerell, il·lustrat per JAP i estrenat per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, i La cançó del mussol per a la Jove Orquestra de Figueres; també les obres dramàtiques El drac Andreu (1984) i elMonòleg per a violoncel solista (1992), i la novel·la El mestre de dibuix (1998).

Salvador Macip i Maresma Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) on també es va doctorar en Genètica Molecular i FIsiologia Humana (1998).[3]Entre finals del 1998 i principis del 2008 va treballar a l’hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncològica).[3] Des del 2008 continua les seves investigacions al Mechanisms of Cancer and Ageing Lab[4] que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit.[5]El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos). El 2005 va publicar la seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig, que va guanyar el premi Vall d’Albaida. El 2006 van publicar-se al Canadà els tres primers llibres de la sèrie infantil Arno et Tururut, traduïda al francès i amb dibuixos de Sylvie Muzard. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d’Almassora amb el recull de contes Quina gran persona!, publicat el 2007. El mateix any van sortir Oriol i Tururut (versió catalana original del primer volum d’Arno et Tururut) i la seva primera novel·la en solitari, El rei del món. La segona, El joc de Déu, va sortir el 2010 i va obtenir el III Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català. El mateix any va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig i publicada el 2011. El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb Hipnofòbia. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès, al portuguès i al turc.[6] Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literària 08.


Carles Mallol Quintana Nascut a Figueres, el 1981. Escriptor i guionista. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en l’especialitat de guió; ha estudiat Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i ha realitzat nombrosos cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett de Barcelona. Com a autor i director teatral cal destacar els treballs M de Mortal (2010), Primaris (2010), Stereo (2009) o Seguretat (2008). És el director de la companyia teatral La Soga. També ha treballat com a guionista en sèries televisives com La Riera o Ventdelplà.

L’any 2013 guanya el 38è premi Born de teatre per a l’obra Mata el teu alumne, una comèdia negra de temàtica parapsicològica amb personatges complexos i amb molt bon ritme dramatúrgic que l’editorial Arola Editors acabarà publicant l’any 2014.


Cristina Masanés Treballa com a periodista freelance i documentalista. Viu amb la seva filla Berlín a l’Alt Empordà. Ha col·laborat amb diversos mitjans escrits (El Punt, Avui, Sàpiens, Descobrir) i amb diferents institucions culturals, i ha format part de projectes expositius com a redactora i curadora. És premi de periodisme Carles Rahola (1999, 2008 i 2012) i Triangle Rosa (2009), i finalista dels premis Recull de Blanes (1998) en la modalitat de retrat literari. Ha editat els llibres: Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (Quaderns Crema, 2001), Cadaqués junt amb Jordi Puig (Triangle, 2004), Estimat mestre (Ara Llibres, 2007) i Germaine Gargallo. Cos, pintura i error (Llibres del Segle, 2014). 


Mariona Masferrer i Ordis (Barcelona, 1 de febrer de 1953) és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És escriptora, membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Coneguda principalment per la seva obra en prosa, també s’ha endinsat en la poesia. Va ser finalista del Premi Donna 1999 amb la novel·la El fil d’Arianna, publicada per l’editorial Deriva de Barcelona. Durant un viatge per documentar-se per a la seva tercera novel·la va sorgir la segona, El cosí de Cuba, publicada per Alba Editorial el 2002. El 2006 apareix Màxima basada en la història d’una besàvia nascuda a mitjans del segle XIX al poble mariner de L’Escala, i el 2009 A punt de neu, sobre el contrast generacional d’avui dia; totes dues publicades per l’editorial Actéon. El 2012 publica Cartes a destemps amb Haka books, basada en la narració Correspondència sui generis, segon premi del concurs Montserrat Roig convocat per una associació de dones amb la col·laboració de l’ajuntament de Martorelles i l’Institut Català de la Dona. El 2013 col·labora amb l’Ajuntament de Castelló d’Empúries en dos projectes escolars amb alumnes de 4t de les escoles Joana d’Empúries i Ruiz Amado que donaran com a resultat les obres il·lustrades Els Ocells viatgers i Jan Bu n’Daw. El mateix any, l’editorial Brau de Figueres publica la biografia novel·lada de Samba Gueye, un noi senegalès que va arribar a Espanya en pastera, Origen Tambakunda, finalista del Premi Setè Cel de Salt.


Vicenç Pagès Jordà Va néixer l’any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l’apartat de literatura, i l’any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d’infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l’obra Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l’Índex). L’any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d’Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l’assaig creatiu, i el 1997el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d’Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.

A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), En companyia de l’altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999), La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62). El 2004, El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l’any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009, Els jugadors de whist. El 2011, El llibre de l’any, amb il·lustracions de Joan Mateu. I el 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. Aquest mateix any obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.

Sebastià Roig i Casamitjana (Figueres, Alt Empordà, 1965) és un periodista i escriptor català. Ha col·laborat amb diversos mitjans, com La Vanguardia, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico, AVUI, RAC Benzina, Vèlit, Revista de Girona, Hora Nova, L’Empordà,El Punt i Tentacles. Escriu regularment al Diari de Girona.

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fantàstic –Els malsons dels nostres avis (Duxelm, 2006)– i sobre el món de la historieta –Les generacions del còmic (Flor del Vent, 2000)–. També ha escrit novel·les de ciència-ficció humorística: Mugrons de titani (Bromera, 2006, amb Salvador Macip); El pla del doctor Bataverda (Cruïlla, 2003); i El cogombre sideral (Destino, 2000). Col·labora amb Edicions Triangle Postals. Amb l’equip de l’editorial ha realitzat els títols Fotoguia L’Escala-Empúries (2008); Catalunya (2007); Roses, tots els sabors del blau (2006); i Dalí, el triangle de l’Empordà (2003). Aquest darrer va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoció turística 2003.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicació i als 25 anys va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat dotze novel·les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, és una de les autores més llegides del nostre país, la seva obra ha estat traduïda a 23 idiomes i també adaptada a la televisió (Habitacions tancades, TV3 i TVE). El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata i el 2017 el Premio Nadal amb Media vida. També ha obtingut importants guardons en el camp de la literatura per a joves. Col·labora habitualment amb El Periódico de Catalunya i amb d’altres mitjans de comunicació i de tant en tant imparteix tallers literaris.

Mercè Saurina (Girona, 1966) és de Bàscara i viu a Quart. Llicenciada en Filologia Clàssica i Catalana i diplomada en Logopèdia, també va cursar estudis professionals de música. 

Actualment és professora a l’Institut de Vilablareix i canta al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Malgrat que té publicats contes en reculls col·lectius i col·labora puntualment en revistes, la primera publicació individual fou El vespre que va morir la Jana  (Senhal núm. 129), Premi Carminis de poesia 2009. 

Tot seguit va aparèixer la novel·la Com llunes de Saturn (Brau 2013), finalista al Premi Just M. Casero 2010, i Rèquiem per a contrabaix (Pagès, 2014), Premi Ciutat de Mollerussa 2013. El primer premi literari -per una poesia de tema amorós- el va rebre a la Cate de Figueres, de mans de Maria Àngels Anglada, quan tenia quinze anys.

Montserrat Segura i Feliu (Barcelona, 1964). Administrativa i correctora de textos, durant alguns anys va regentar una llibreria i va organitzar activitats de promoció de la lectura. Ha publicat articles i relats curts als setmanaris Hora Nova i Empordà, i escriu sobre temes quotidians, culturals i figuerencs en el blog Tal dia farà un any (http://taldia-unany.blogspot.com). La reina faraó (2014) és la seva primera novel·la publicada.

 

Joan Manuel Soldevilla Albertí (Barcelona, 1964). Professor, escriptor i especialista en publicacions de còmics i literatura popular. Llicenciat en filologia (UB, 1987) i diplomat en teologia (UdG, 1994). Professor a la UdG (1994-2002) i a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Reconegut tintinòleg, ha escrit Abecedari de Tintin (2002, premi Rovelló), Univers Hergé (2007), El pare de Carpanta i Zipi y Zape. Josep Escobar o la lluita contra el silenci (2005, premi Rovelló),El mundo de Escobar (2008), Som i serem (tintinaires) (2013). Amb la seva dona Mercè Cuartiella ha escrit Capitán Verne, una novela sobre la amistad y los libros(2005). Entre els seus molts articles destaquen El tractament de la mort i el suïcidi en l’obra d’Hergé a la revista Ars brevis (2010) i Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades catalanes del principi del segle XX (Ajuntament de Sabadell, 2004). Comissari de Figueres Capital de la Cultura Catalana 2009 i president del jurat del premi Festicurts (2009), com a conferenciant, articulista i col·laborador en programes radiofònics i televisius, ha contribuït a la difusió de l’univers del còmic, particularment de Tintin.


Mònica Soler Ranzani va néixer a Barcelona però és figuerenca d’adopció. Va debutar com a escriptora, el 2014, amb Les nits de Lola Pàton, inspirada en el bordell la Torre Basca de Figueres. La seva segona novel·la L’amant catalana de Mussolini. Secrets d’alcova i de guerra, publicada per Gorbs, narra la història, alternant passat i present a través de les veus de dos personatges femenins, d’una dona de casa bona que ho deixa tot per infiltrar-se al servei d’intel·ligència militar i acabar intimant amb Benito Mussolini en persona.

 

Jaume Torrent Echeverria (Barcelona, 1946). Advocat col·legiat a Barcelona i Figueres. Ex-Degà del Col·legi d’Advocats de Figueres. Ha tingut una dedicació especial a la Formació jurídica, com a director de l’Escola de Pràctica Jurídica del Col.legi de Figueres, president de la Comissió de Formació del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, professor convidat de la Universitat del Notariat francès, director de Seminaris de Formació a Sta. Cruz de la Sierra (Bolívia) i Cartagena de Indias (Colòmbia).

En el món de la literatura ha escrit nombroses obres de teatre per La Inestable de Llampaies, companyia que dirigeix des de fa vint anys, i ha publicat dos llibres de relats titulats Contes Comestibles, publicats per Carles Vallés. Col·labora habitualment al bisetmanari Hora Nova.