Som un grup de metres de diferents centres educatius que formem part del grup de treball de metodologies globalitzades del S.E. Vallès Occidental VIII. Una de les nostres primeres reflexions com a grup era posar sobre la taula el significat d’una expressió tan sentida: ” l’alumnat ha de ser protagonista del seu aprenentatge”. En el treball per projectes aquest és un puntal de base, però com s’interrelaciona amb el lideratge del mestre i amb l’actitud de l’alumne? i amb la capacitat d’esforç?
En el treball per projectes és un repte crear un entorn que afavoreixi l’esforç i el faci visible. Ens hem preguntat si els nostres alumnes consideraven que s’esforçaven quan realitzaven projectes.
En la petita mostra que ha representat cinc centres educatius hem descobert algunes coincidències. La majoria d’alumnat relaciona l’esforç amb l’esport i/o adquisició d’habilitats (dibuixar, tocar un instrument, càlcul, ..).
Aquestes són algunes de les idees d’esforç de l’alumnat dels nostres centres:
“Esforçar-se és no pensar en fer-ho i acabar-ho ràpid, sinó en fer-ho a consciència i fer-ho bé”
“M’esforço quan he de fer alguna cosa d’important dificultat.”
“Jo m’esforço quan vull aconseguir alguna cosa.”
“Quan tens dificultats d’esforces per superar-les.”
“M’esforço quan tinc un repte o una superació.”
“L’esforç per a mi em serveix per superar-me i per aconsguir els meus objectius a la vida.”
“M’esforço en les coses que m’agraden”
Això ens fa pensar que és possible que no fem prou visible els processos d’aprenentatge en el treball a l’aula, per generar consciència per aconseguir un objectiu.
