Un cop finalitzades les ponències del cicle de conferències “Una mirada al nou currículum. El procés d’aprenentatge i l’avaluació” voldríem compartir les idees més destacades de les xerrades de la Digna Couso i de l’Andy Morodo. Gràcies a tots dos hem pogut reflexionar sobre com aprèn l’alumnat i com l’avaluació el pot ajudar en el procés d’aprenentatge.
Des del Servei Educatiu volem aprofitar per agrair la predisposició dels ponents i l’enfocament de les presentacions que han facilitat la reflexió i la participació dels docents que han assistit com a públic.
D’altra banda, també volem felicitar a tots els docents per la gran acollida que ha tingut aquest cicle i per la seva participació activa, fent patent l’excel·lent voluntat de millora professional del col·lectiu docent.
Tot seguit, compartim un resum de cadascuna de les conferències:
1a Conferència. “Idees clau del nou currículum: l’enfocament competencial en el nou marc normatiu educatiu” per Andy Morodo
L’Andy Morodo va obrir aquest cicle de conferències amb una presentació on va tractar diversos aspectes relacionats amb l’ensenyament-aprenentatge i l’avaluació per competències. Els aspectes més rellevants de la seva presentació serien els següents:
L’avaluació no és un acte puntual que es realitza al final d’un trimestre o curs. És un procés continu que s’ha d’incorporar al dia a dia de l’aula. A través de l’avaluació, els docents poden obtenir informació sobre els aprenentatges de l’alumnat, identificar les seves fortaleses i debilitats, i prendre decisions per millorar el seu procés d’aprenentatge.
Per identificar aquestes fortaleses l’Andy Morodo va compartir unes valuoses pautes a tenir en compte:
-
-
- Avaluació formativa: Proporcionar feedback continu i consells específics per a cada alumne, basats en les seves fortaleses i àrees de millora.
- Auto/coavaluació i feedback: Involucrar els alumnes en el procés d’avaluació, fent-los partícips en la identificació de les seves pròpies fortaleses i en el disseny de plans d’acció per millorar.
- Adaptació de l’ensenyament: Utilitzar les fortaleses de l’alumne com a punt de partida per al disseny de les activitats d’aprenentatge, adaptant-les a les seves necessitats i interessos.
- Seguiment personalitzat: Mantenir un seguiment individualitzat de cada alumne, identificant les seves fortaleses i proporcionant suport addicional quan sigui necessari.
- Col·laboració amb les famílies: Involucrar les famílies en el procés d’identificació i reforç de les fortaleses dels alumnes, fent-los partícips en les estratègies de millora.
-
Aquestes pautes poden contribuir a un enfocament més integral i personalitzat per al desenvolupament de les fortaleses dels alumnes
D’altra banda, l’Andy Morodo ens va explicar que els criteris d’avaluació es detallen com indicadors del grau de consecució de la competència específica, destacant la importància de centrar-se en els criteris en l’avaluació en lloc dels sabers. També s’expliquen les situacions d’aprenentatge i com aquestes modifiquen la planificació habitual basada en temes i unitats didàctiques tradicionals.
La presentació introdueix exemples concrets de com dissenyar situacions d’aprenentatge basades en reptes contextualitzats, destacant diverses metodologies com l’aprenentatge basat en problemes, projectes, investigació, servei, entre altres.
Finalment, l’Andy Morodo va tancar la seva presentació amb unes preguntes per a la reflexió que poden ajudar els docents a identificar les oportunitats de millora en les seves pràctiques d’avaluació.
-
-
- Els objectius i criteris de les meves programacions són competencials?
- L’alumnat comprèn els objectius i els criteris des de l’inici?
- La meva avaluació es focalitza en donar feedback (consells per millorar)?
- Utilitzo l’avaluació per prendre decisions i implementar canvis?
- Les meves qualificacions mostren realment els nivells d’assoliment competencial de l’alumnat?
-
2a Conferència. “Aprenentatge situat: dissenyant situacions d’aprenentatge significatives” per Digna Couso
La Digna Couso va continuar amb aquest cicle de conferències amb una presentació on defensa la necessitat d’adoptar una perspectiva d’aprenentatge situat, destacant la importància de crear situacions d’aprenentatge significatives que preparin els estudiants per a la seva participació activa en situacions reals.
La ponent va destacar la necessitat de comprendre el concepte de situació d’aprenentatge en profunditat i va explorar per què aquest terme està adquirint cada vegada més rellevància en els debats educatius actuals. En aquest context, va destacar que l’aprenentatge va més enllà de l’acumulació de coneixements i que l’estudiant ha de ser un participant actiu, involucrat emocionalment en el procés d’aprenentatge.
D’altra banda, va introduir el concepte d’aprenentatge situat, subratllant la noció que l’aprenentatge no és un procés aïllat, sinó que es desenvolupa en els diversos contextos i situacions de la vida quotidiana, destacant així la importància del context, l’activitat, la identitat i la cultura en el procés d’aprenentatge, prenent com a base la teoria de l’aprenentatge situat d’Ethienne Wenger.
La Digna Couso també va introduir els conceptes de transposició didàctica i clarificació conceptual que ens presenten els reptes com la necessitat de traduir els coneixements de manera didàctica i la importància de definir les idees clau de manera clara. A més, també ens va indicar la importància de garantir que els processos d’avaluació siguin coherents amb els objectius d’aprenentatge i no es converteixin en activitats alienes al procés d’ensenyament, i ens va posar l’accent en la importància de seqüenciar de manera efectiva les activitats per aconseguir un aprenentatge progressiu.
Finalment, va destacar les característiques que defineixen una bona situació d’aprenentatge, incloent-hi la contextualització, la involucració, l’orientació cap a l’acció, la diversitat metodològica, la cooperació, l’empoderament de l’estudiant i la despenalització de l’error.
3a Conferència. “El cicle d’aprenentatge: Què hem de tenir en compte en el disseny de la seqüència didàctica?” per Digna Couso
A la presentació, Digna Couso va destacar diverses idees claus sobre el cicle d’aprenentatge, oferint una visió completa sobre com dissenyar situacions d’aprenentatge significatives.
Es van explicar diverses fases del cicle d’aprenentatge, com ara l’exploració, la introducció o emergència, l’estructuració, l’avaluació, l’aplicació i la transferència. Aquesta estructura proporciona una guia clara sobre com planificar i implementar activitats pedagògiques.
Exploració / Problematització . Aquesta fase destaca la importància de plantejar preguntes obertes, contextualitzades i properes als estudiants. Es busca comunicar els objectius de coneixement i el repte que implica l’exploració d’un determinat tema o concepte. L’objectiu és que els alumnes puguin expressar el que ja saben sobre el tema i el que volen aprendre.
Introducció / Emergència. En aquesta etapa, es busca fer emergir les idees de manera progressiva. S’inicia amb la idea més senzilla i concreta (magatzem), evolucionant cap a conceptes més complexos com canvis i processos. Aquest enfocament permet introduir les idees fonamentals d’una manera gradual, connectant-les amb experiències fenomenològiques i abstractes.
Estructuració. Aquesta fase té com a objectiu estructurar el coneixement adquirit durant les fases anteriors. L’activitat pot ser molt limitada en aquest punt, ja que l’objectiu principal és donar forma a les idees, organitzar-les i establir connexions entre elles. És important notar que, tot i que aquesta fase pot semblar un repàs de vocabulari, és crucial per a la comprensió i la retenció del contingut.
Avaluació. En aquesta etapa, es destaca la importància de l’avaluació aplicada de manera propera i contextualitzada. S’ha de tenir en compte que aquesta avaluació no s’aplica al repte inicial, ja que el seu objectiu és mesurar l’aplicació propera dels coneixements adquirits. L’avaluació no només ha de ser una mesura del resultat, sinó també una oportunitat per a l’aprenentatge continu.
Aplicació. Aquesta fase implica la transferència dels coneixements adquirits cap a noves situacions o contextos. Tot i que aquesta aplicació està contextualitzada, és important destacar que pot ser una tasca allunyada i requerirà l’inici d’un nou cicle d’aprenentatge. Aquesta transferència permet als estudiants utilitzar els seus nous coneixements en diferents situacions, consolidant així l’aprenentatge.
Aquesta estructura de fases del cicle d’aprenentatge proporciona una guia clara per al disseny d’activitats educatives que progressin de manera lògica i coherent, facilitant una comprensió profunda i significativa del contingut per part dels estudiants.
Per acabar, Digna Couso va proposar un model d’aprenentatge 2.0 que representa una evolució i una adaptació més contemporània dels mètodes tradicionals. Aquesta visió innovadora busca incorporar elements que reflecteixin millor les necessitats i les tendències actuals en educació. A continuació, es detallen les característiques i les fases clau d’aquest cicle:
Concret a Abstracte. A diferència de les metodologies tradicionals que poden començar amb la presentació de teoria abstracta, el model 2.0 inicia el procés d’aprenentatge amb situacions concretes i properes als estudiants. Aquesta aproximació té com a objectiu connectar el contingut amb experiències tangibles i significatives.
Fases Progressives. El cicle d’aprenentatge 2.0 es desenvolupa progressivament, començant amb situacions concretes i evolucionant cap a situacions més abstractes i complexes. Aquesta progressió permet als estudiants assimilar gradualment els conceptes, construint una base sòlida abans de passar a idees més abstractes.
Aplicació Pràctica Inicial (Repte Inicial). El model destaca la importància d’un “repte inicial” que impulsi els estudiants a aplicar el que han après a una situació concreta i desafiadora. Aquesta aplicació inicial ajuda a ancorar els coneixements i a proporcionar un context pràctic immediat.
Allunyat (Nou Repte). Després de la primera aplicació pràctica, es presenta un “nou repte” que planteja situacions més allunyades, complexes o noves. Aquesta etapa fomenta la transferència del coneixement adquirit a contextos diferents, promovent així una comprensió més profunda i una aplicació més àmplia.
Simples a Complexos. La progressió d’aquest cicle implica començar amb conceptes senzills i, a mesura que els estudiants adquireixen comprensió, introduir progressivament idees més complexes. Aquest enfocament té en compte la diversitat d’aprenents i permet adaptar-se al ritme i la capacitat de cada estudiant.
Avaluació Continuada. L’avaluació s’integra de manera contínua al llarg del cicle, tant per mesurar l’aplicació adequada dels continguts com per avaluar la preparació per al “nou repte”. Aquesta avaluació és una part integral del procés d’aprenentatge i no només una mesura del resultat final.
Empoderament i Inclusió. El model destaca la importància que les situacions d’aprenentatge siguin empoderadores i inclusives. Han de ser una rampa que faciliti l’accés als coneixements, no una barrera. Això implica crear un entorn on els estudiants es sentin capacitats per abordar els reptes i on la diversitat sigui celebrada i incorporada al procés educatiu.
Metacognició i Reflexió. S’incentiva la metacognició i la reflexió sobre el procés d’aprenentatge. Això implica que els estudiants no només assimilen la informació, sinó que també siguin conscients del seu propi pensament i aprenentatge. La reflexió contribueix a un aprenentatge més conscient i autònom.
Aquest model d’aprenentatge 2.0 representa una perspectiva contemporània que incorpora els principis de contextualització, progressió gradual i avaluació integrada per crear una experiència d’aprenentatge rica i significativa per als estudiants.
4a Conferència. “Avaluació formativa: motor de millora en l’aprenentatge” per Andy Morodo
La presentació d’Andy Morodo sobre ensenyament-aprenentatge i avaluació per competències va abordar diverses qüestions clau que van redefinir la manera en què concebim l’avaluació educativa. Morodo va destacar la importància de traspassar la simple qualificació i d’abraçar una avaluació integral que englobés tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la pràctica docent.
L’autor va subratllar que l’avaluació no era només una tasca d’àrbitre, sinó també implicava un paper de coach o entrenador/a. Va explicar que els docents havien de ser capaços d’analitzar no només els resultats dels alumnes, sinó també com s’aborden els diferents reptes i situacions d’aprenentatge. Això implicava una avaluació reguladora que buscava detectar potencialitats, identificar barreres i proposar millores.
Morodo va destacar la necessitat que els alumnes coneguin clarament els objectius d’aprenentatge i els criteris amb els quals serien avaluats. A més, va ressaltar la importància de la retroalimentació o feedback com a eina fonamental per a la millora contínua, no només dels estudiants sinó també del propi docent.
La presentació també va subratllar l’ús de diferents instruments d’avaluació basats en evidències d’aprenentatge, amb criteris específics i adaptats a les competències que es volien desenvolupar. Es va promoure una avaluació formativa que permetés als alumnes comprendre què s’esperava d’ells, com serien avaluats i com millorar.
Morodo també es va endinsar en l’autoregulació de l’aprenentatge, utilitzant instruments com tiquets de sortida i pautes metacognitives que fomentaven la reflexió i l’autonomia de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.
Finalment, la presentació va concloure amb la proposta d’utilitzar carpeta d’aprenentatge o portafoli com a eina que permet als alumnes recopilar i reflexionar sobre les seves evidències d’aprenentatge, fomentant la responsabilitat i la consciència del seu propi progrés. En conjunt, aquest enfocament integrat cerca transformar la manera en què entenem i implementàvem l’avaluació competencial a l’àmbit educatiu.
