En la trobada es va destacar la importància d’observar i comprendre les emocions. Així mateix, es van definir i diferenciar conceptes com els de benestar emocional i malaltia mental, i es van destacar les funcions de les emocions entre les quals es destaquen la defensa davant estímuls, la flexibilitat de respostes i l’activació de sistemes cerebrals.
Es va posar de manifest l’educació emocional com un procés continu que busca desenvolupar competències emocionals essencials per al benestar personal i social. També es va parlar sobre el patiment i la vulnerabilitat vinculant-los als diferents orígens d’aquests: factors individuals, familiars i psicosocials. Per tal de fer front a aquestes vulnerabilitats es va destacar el foment de la resiliència i l’entorn clau de l’educació per al seu desenvolupament, promovent un clima escolar positiu i el desenvolupament de competències emocionals. Així mateix es van compartir recursos concrets d’acompanyament.
La trobada va seguir amb una dinàmica que va permetre fer conversa en grups on es van compartir quines són les dificultats emocionals amb les quals es troba el professorat. Per tal de fer aquesta dinàmica final es van utilitzar les cartes mediadores creades per l’Espai BES (Barcelona Espai Supervisió).
A continuació compartim la presentació utilitzada durant la sessió:
3a Sessió: Eines per a la gestió d’aula i el malestar emocional de l’alumnat.
La tercer sessió va comptar amb en Joaquim Puntí que ens va compartir estratègies clares al voltant dels següents ítems de reflexió i intervenció:
- L’adolescència i la seva relació amb els mitjans de comunicació i xarxes. En aquest primer apartat es va explorar la complexa relació entre l’adolescència, el malestar emocional i l’impacte dels mitjans de comunicació, sèries i xarxes socials. Analitzarem com aquests elements influeixen en el benestar emocional dels joves i com, la mirada dels propis mitjans, poden influir en com es visualitza l’adolescència des de la visió adulta.
- Es va aprofundir en com els factors psicològics poden actuar com a riscos o proteccions en la salut emocional dels adolescents. Es van identificar estratègies per potenciar els factors protectors i mitigar els riscos psicològics.
- En la part de la sessió “Què fer, com fer-ho i què no fer” es van plantejar casos concrets relacionats amb problemàtiques tals com les conductes suïcides, les autolesions no suïcides i els trastorns alimentaris. Es va destacar la importància de l’escolta activa i com evitar possibles errors en l’abordatge.
- Finalment es va abordar la importància de fomentar una autoestima saludable entre els estudiants i es van abordar estratègies pràctiques per crear un entorn educatiu que afavoreixi el desenvolupament positiu de la autoestima dels joves.
A continuació compartim la presentació utilitzada durant la sessió: