El passat 8 de novembre va tenir lloc a l’Institut de Sentmenat una sessió de treball amb les direccions de secundària, per abordar l’avaluació de secundària amb l’entrada en vigor de l’ORDRE ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
A aquesta sessió de treball hi van assistir les direccions i coordinacions pedagògiques dels instituts de Sentmenat, Castellar del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda; els inspectors de zona Joaquim Núñez, Roser Canals i Lluís Hernàndez, i representants del Servei Educatiu del Vallès Occidental VIII.
Es comença la sessió recomanant la lectura del Document Currículum competencial a l’aula, i revisant el concepte de competència. Considerem que és més fàcil avaluar coneixements que competències (que resulta més complex, costós, i comporta més temps). El coneixement és assolible, en canvi la competència no s’acaba assolint plenament. Si una persona té les competències sol tenir els coneixements, a la inversa és difícil que es doni.
Quan abordem l’avaluació, és necessari tenir en compte els 3 aspectes bàsics de la proposta curricular competencial:
- Integració de coneixements
- Funcionalitat dels aprenentatges
- Autonomia personal
i que els aprenentatges competencials són:
- Transferibles (aplicables en contextos diferents)
- Significatius i permanents
- Productius
- Funcionals (per resoldre problemes de la vida quotidiana)
També es revisen les tipologies competencials i com estan agrupades en 8 Competències Clau (algunes molt transversals, algunes més específiques, associades a àrees curriculars), i també l’arquitectura del currículum: Àmbits -> Àrees/Matèries -> Dimensions -> Competències -> Criteris d’avaluació. Quan programem és important tenir en compte aquesta estructura curricular. Els continguts curriculars són els que ens ajuden a desenvolupar les competències, per tant cal destriar i prioritzar els que són claus i els que no ho són en la nostra programació.
Es va tractar també la diferència entre avaluació reguladora i qualificadora:
Els criteris d’avaluació expliciten les decisions sobre les qualificacions. El que hauríem de fer explicit és què ha de fer un alumne per tenir un assoliment notable? (i no pas com fem ara, que és just a la inversa, si treu un 8 té un notable). Per elaborar els criteris, és aconsellable partir de l’Annex 2 del llibret de Competències Bàsiques de cada àrea (Competències i nivells de gradació); a partir d’aquesta proposta es pot decidir quines competències i nivells d’assoliment es prioritzen al centre, i també pactar les mesures d’atenció a la diversitat. La programació d’aula necessita molts altres indicadors secundaris, però en podem establir uns de bàsics per decidir si l’alumne/a pot superar l’etapa.
El que cal canviar no són només els instruments d’avaluació, sinó que són les activitats les que han de ser competencials. El punt de partida hauria de ser aquest, a partir dels continguts curriculars, s’haurien de dissenyar activitats competencials, i amb aquest plantejament resulta més fàcil l’avaluació; per a que les activitats siguin competencials, és necessari un canvi de la metodologia de l’aula.
Sobre el debat si l’avaluació competencial pot resultar difícil i subjectiva, s’arriba a la conclusió que l’avaluació tradicional ho és també, i alguns veuen l’avaluació competencial com un alliberament. Hi ha un debat terminològic, al final hem de tenir una acta amb uns números i unes lletres, i per la presa de decisió entre què és 1 i 2 (assolit/no assolit) es necessiten unes evidències; però amb l’avaluació tradicional, també s’ha de decidir entre un 4 i un 5, i també es necessiten unes evidències. El canvi no és el concepte, sinó el procés.
Per fer la transició als centres, es tracta de decidir quin contingut ajudarà a assolir aquella competència, i partir del que ja es fa bé als centres (que és molt), acabar de donar-li el tomb i donar protagonisme a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. Quant a l’informe d’avaluació, es remarca que és important explicitar la informació per les famílies, i que és al mig del procés quan li hem de fer saber a l’alumne on és i on ha d’arribar (i no al final, quan ja no hi ha marge d’actuació). Aquest és el veritable sentit de l’avaluació: permetre que cadascú, a partir d’una determinada situació inicial, pugui tenir dades del seu progrés, pugui regular-lo i finalment accedeixi a nous aprenentatges. En la mateixa línia, l’informe d’avaluació hauria d’incloure aspectes evolutius, relacionals, etc.
El tema de fons,en definitiva, són les pràctiques d’avaluació competencial a l’aula. Si les pràctiques són competencials, els altres aspectes haurien de ser més fàcils de resoldre.
Per concloure la sessió es planteja als docents la pregunta “Com voldríem que fossin els nostres alumnes?” -o com voldríem que fossin els propis fills-: feliços, autònoms, sociables, capaços d’establir relacions saludables, savis, amb capacitat de prendre decisions, de treballar en equip…. Aquesta és la pauta que ens hauria d’ajudar a prioritzar què hem de treballar al centre per tal de contribuir a que els alumnes (o els fills i filles) desenvolupin aquestes competències.
Us facilitem els documents de treball de la sessió, esperant que siguin del vostre interès.
