ASESSORAMENT SOBRE TREBALL PER TASQUES a càrrec d’Eulàlia Vilaginés

El passat 1 de febrer va tenir lloc la primera sessió de l’assessorament sobre el treball per tasques, en el marc del seminari de coordinació primària-secundària d’anglès, a càrrec d’Eulàlia Vilaginés, especialista en intercomprensió i aprenentatge simultani de llengües romàniques, i directora de l’EOI de Cornellà de Llobregat.

Una tasca és un camí amb moltes etapes

En aquesta sessió vam fer una reflexió sobre l’aprenentatge de llengües, i sobre el pas d’una metodologia reproductiva (gramàtica-traducció) a una metodologia basada en la resolució de situacions comunicatives, i se’ns va plantejar què enteniem nosaltres sobre què és una tasca. Per posar-nos en situació, l’Eulàlia ens va plantejar que l’endemà marxàvem de viatge, i que havíem de fer la maleta. “Per anar on?” vam preguntar. Una tasca és un camí amb moltes etapes, i hem de preveure què necessitarem per cadascuna d’elles. Una tasca és un repte a assolir, on la llengua s’utilitza com un propòsit comunicatiu determinat, amb la finalitat d’aconseguir un resultat o obtenir un objectiu, que es concreta en un producte final, amb uns mínims que cal pactar amb els alumnes: un pa amb tomàquet és una recepta? o hem de partir d’una paella? Això probablement dependrà de per qui parlem, ja que a l’aula tenim estàndards diferents, i les tasques ens permeten atendre aquesta diversitat.

Per poder planificar una tasca hem de tenir clar el producte final i les etapes del procés (on anem?). Generalment la tasca va precedida de pretasques, o tasques preparatòries o de bastida, que són activitats centrades en aspectes de la llengua o del contingut que l’alumnat necessitarà per a realizar el producte final (una entrevista, un menú, un tríptic…). És necessari tenir previstos els productes finals de les tasques a l’inici de curs, igual que la temporització, tot i que sempre podem negociar. De vegades podem sacrificar coses, i decidir quines hem de prioritzar, per poder ser flexibles per aprofitar el valor pedagògic o l’ensenyament d’un moment de l’actualitat, per exemple.

Una tasca és una suma d’activitats – no aïllades, cal sumar-les i que tinguin sentit-, que requereixen d’una bastida –per no caure-, i un canvi de mirada – saber on hem d’arribar-. Una tasca és un repte cognitiu i lingüístic, que té trascendència perquè parteix de la vida real – recepta, currículum…-, on la temàtica és l’excusa – tant és si el conte és de fades o de robots-. Hem de pactar amb l’alumnat què acceptem i què no acceptem en una tasca – els mínims i els màxims -, i hem de ser prou oberts per deixar espai a la creativitat – els docents estem atents a les necessitats i podem modificar la programació a conveniència-.

Una tasca incorpora coneixements adquirits i nous, mobilitza varietat de recursos – l’aumnat ha de tirar de les diferents coses que ha après (idea d’espiral, de recollir per créixer)-, basa els seus principis en l’enfocament comunicatiu, i se centra més en el procés que en el producte. En una tasca els alumnes participen activament i autònoma – la classe és sorollosa, han de parlar, negociar-, i les activitats estan seqüenciades segons la seva dificultat. Es treballa la gramàtica, però de manera seqüenciada i integrada, i es parteix del text per tornar al text.

El treball per tasques és una tasca complexa

Treballar per tasques té molts avantatges, però també alguns inconvenients, i els docents patim en el procés, perquè de vegades tenim la sensació que no tenim el control, i que treballar d’una altra manera és més senzill i rutinari (tot i que la rutina té també els seus inconvenients). Una professora d’ESO comentava que de vegades té la sensació de fer xabolisme, perquè la casa no queda com l’havíem pensat; però els alumnes tenen clar com l’havíem pensat, la casa? En el treball per tasques és essencial partir de models, hem de modelar i donar exemples de què volem, si no, els alumnes no podran fer el què esperem. Treballar per tasques implica treballar per gèneres i tipologies textuals (narració, descripció, biografia…), per tant, és essencial que treballem què hi ha en una bona narració si volem fer narracions.

El llibre de text es pot fer servir, però s’ha de desmuntar. Treballant la gramàtica i el lèxic aïladament no aprenem la llengua, i això ho veiem quan any rera any hem de repetir els mateixos continguts gramaticals. Això ens pot donar sensació de control, perquè és objectivable (un verb està o no ben escrit; però, i un conte?), però el què volem és que els i les alumnes sàpiguen escriure i parlar, més que no pas dominar una tècnica (omplir buits, posar creuetes...).

Què hem de tenir en compte, com a professors de llengua estrangera,  a l’hora de planificar una tasca?

Per poder planificar una tasca hem de tenir en compte quin serà el producte final, tenint en compte el nivell de l’alumnat; la temporització – convé que no s’allargui massa en el temps-; la seqüenciació de les activitats segons el seu nivell de complexitat, i quins aspectes de la llengua o contingut l’alumnat necessitarà per a realitzar el producte o tasca final.

Com a professors de llengua estrangera, és essencial que tinguem present el Marc europeu comú de referència per les llengües, i sobretot, l’esborrany que se n’ha publicat recentment, amb nous descriptors actualitzats.

Després d’aquesta primera sessió, tenim la sensació, com ens assegurava l’Eulàlia, que treballar per tasques és fer el que molts ja fem a l’aula, però posant-hi ciment, i que un cop fem aquest canvi de mirada, veurem que no hi invertirem més energia, ni tindrem una càrrega de feina més gran que la que ja tenim; i per concloure, ens recomana aquest article de l’Ernesto Martin Peris sobre què significa treballar a l’aula amb tasques comunicatives.

En la propera sessió, ens centrarem en l’avaluació de les tasques i amb quines eines acompanyem aquest procés.