En la primera sessió de l’assessorament sobre avaluació competencial a càrrec de la Roser Canals, es van plantejar els dubtes que tenen els professors respecte els canvis que ha d’implicar la nova Ordre d’avaluació (pendent de publicar per Educació Secundària), i com els mestres de primària van resoldre aquests mateixos dubtes quan van passar pel mateix procés el curs passat.
Quines competències treballem des del nostre àmbit? Quins criteris d’avaluació farem servir per cadascuna de les dimensions? Quins instruments d’avaluació farem servir per cadascun d’aquests criteris? Com s’avaluen les competències? Com farem per encabir tot el currículum en una programació competencial? Què hem de prioritzar?
Totes aquestes preguntes van sorgir durant aquesta primera sessió, i la Roser va anar-hi donant resposta.
Els continguts canvien molt ràpidament, i des del món de l’educació arribem a la conclusió que acumular coneixement no és una necessitat avui dia. Memoritzar únicament continguts avui en dia no serveix de res. Cal que replantegem, doncs, l’estructura del el currículum per departaments o matèries aïllades. Si les competències són transversals, els continguts del currículum també ho han de ser. Els centres que treballen per matèries han d’avaluar les competències transversals, més les pròpies de la matèria; els centres que treballen per projectes plantegen la resolució d’un problema o l’assoliment d’un repte, i segons la seva naturalesa es treballa una competència o una altra.
És evident que hem de tenir coneixements per prendre decisions, i que els continguts són imprescindibles per al desenvolupament de les competències, però cal destriar quins i per què els hem de dominar (per fer què?). Plantejant la resolució de problemes, els continguts s’activen segons la naturalesa del problema, de manera natural.
Que no podrem fer tot currículum? doncs cal destriar quines són les prioritats (tal i com ja fem ara), i per això el currículum destaca els continguts clau. Decidim què volem fer del currículum, ho ordenem segons la importància que hi donem, i ens assegurem que cobrirem el més prioritari. En aquest sentit, la Roser ens recomana l’article d’en César Coll: “Lo básico en la educación básica” El context també influeix, les programacions s’han d’adaptar a les necessitats de cada promoció.
També és necessari establir acords d’etapa sobre els aprenentatges clau. En aquest sentit, els llibrets d’orientació sobre el desplegament de competències ens proporcionen molts exemples i pistes que ens poden ajudar a decidir quins criteris i activitats d’avaluació farem servir per cadascuna de les dimensions (que no deixen de ser paquets de competències afins).
Ensenyar a pensar, destriar informació, comunicar informació… a les aules hem de treballar les estratègies que ens han de servir per la vida. Si cada àrea les treballa des de la seva àrea aïlladament, repetim coses i deixem buits. Si ens posem d’acord totes les àrees, ho cobrim tot. Des de l’àmbit de llengües –estructura de les oracions subordinades-, socials – quines polítiques prevenen canvi climàtic-, o naturals – debat sobre transgènics-, tots aquests continguts curriculars ens ajuden a saber argumentar. Per poder debatre, per poder destriar quines polítiques són més favorables, cal dominar l’argumentació, i per tant les subordinades també. Calen estratègies i també coneixements. Per seguir-ne aprofundint, la Roser recomana la lectura de l’article sobre l’aprenentatge estratègic de Carles Monereo.
Quan avaluem competencialment, l’enfocament passa de l’avaluació del contingut a per a què s’ha de fer servir aquest contingut, com s’aplica en una situació real (no avaluem si l’alumne sap fer subordinades sinó si sap fer-les servir per organitzar una argumentació en un debat; no li preguntem què són els hidrats de carboni, sinó quina alimentació haurà de seguir un esportista professional; per dissenyar un itinerari per arribar a un lloc cal saber què és un mapa, la llegenda, l’escala…).
Hem de plantejar a les aules propostes globalitzades (problemes, reptes i preguntes del nostre món), ensenyar als alumnes que 
les coses són com són i que podrien ser d’una altra manera. Els problemes porten a activar els continguts, i generen estratègies d’aprendre a aprendre, que els serviran per aplicar-les a un problema nou. Podrem canviar el problema, però s’activaran les mateixes estratègies.
El repte que tenim els docents avui dia és com ensenyar que la informació esdevingui coneixement: on buscar, com donar validesa científica i quins criteris fer servir per escollir aquesta informació. Construir pensament crític, donar raons de fonament científic per justificar les decisions… això ho hem d’ensenyar a l’escola. No es tracta d’acumular coneixements, sinó d’ensenyar aquestes estratègies que els serviran per resoldre tots els problemes.
Us facilitem a continuació la presentació que vam fer servir en la sessió de treball d’ahir, així com els materials per preparar la part pràctica de la propera sessió, i us emplacem a fer-nos arribar al Centre de recursos pedagògics tots els dubtes que voleu resoldre a la propera sessió.
Materials per preparar la part pràctica:
- Criteris d’avaluació de l’àmbit lingüístic
- Criteris d’avaluació de l’àmbit matemàtic
- Acords primària-secundària per dimensions
Proposta de treball pràctic per la segona sessió: Posem en línia els criteris d’avaluació del currículum de cicle superior de primària amb els de 1r ESO (llengua i matemàtiques).
- Identifiqueu quins criteris d’avaluació teniu en compte per avaluar els alumnes i quines activitats d’avaluació es proposen d’acord amb aquests criteris.
- Formem grups de de primària i secundària amb els instituts de referència i comparem el que es fa a cada centre.
- Valorem si el que s’avalua està alineat o no, i fem propostes per aconseguir-ho.
- Posem en comú l’anàlisi i les propostes de cada grup.
