El passat 14 de febrer, en el marc del Seminari de Coordinació Pedagògica de secundària, Lluïsa Jiménez Gusi, responsable de l’Area per a la igualtat de tracte i no discriminació de persones LGTBI+ de la Direcció de polítiques públiques LGTBI+ va presentar el Servei d’Atenció Integrat a les persones LGTBI (SAI) i els serveis que ofereixen als centres educatius a través de la seva xarxa de SAIs*.
La sessió es va centrar en l’atenció a l’alumnat transgènere als instituts, i va posar sobre la taula diversos conceptes: sexe, gènere, identitat sexual, orientació sexual i expressió de gènere.
El sexe de les persones és biològic (mascle, femella, intersexual); el gènere, en canvi, és una construcció social: la masculinitat o feminitat no es porta als gens, l’aprenem en funció d’una sèrie de factors (cultura, educació…) que ens fan concebre que hi ha diferents maneres de comportar-se i de fer. El gènere, per tant, es pot deconstruir, i aquí està la clau del canvi. A tall d’exemple cita aquest article: “La Xina vol “masculinitzar” els seus nens amb un programa d’entrenament esportiu”. Deconstruir el gènere ens permet decidir què aprenem com homes i dones per ser lliures.
La identitat sexual, en canvi, és sentida (qui sóc jo?). Els genitals no defineixen la nostra identitat, i de vegades no es corresponen amb el que les convencions socials estableixen. L’orientació sexual és independent del gènere i de la identitat sexual. L’expressió de gènere és la manera com ens expressem en societat i com la societat ens interpreta (camisa de quadres i cabells curts s’associa a una imatge estereotipada).
El que és una evidència és que les persones no normatives reben discriminació. En el cas de la transidentitat, la realitat és que les persones transgènere viuen una lluita identitària que la majoria de persones no hem de fer, perquè el seu gènere no els correspon davant la societat. En aquest sentit podem escoltar el testimoni de l’Elsa, una nena transgènere, en el discurs que va fer davant el Parlament extremeny.
Com podem fer un bon acompanyament a l’adolescència transgènere que s’incorpora al nostre centre educatiu?
En primer lloc, tinguem en compte que es tracta d’una qüestió d’identitat de gènere. Si ho necessitem, des del centre, podem buscar el recurs que pensem que ens pugui ajudar a acompanyar i comprendre. La nostra tasca com a docents és veure, escoltar i acompanyar, i fer un abordatge d’atenció comunitària, juntament amb la família, i el SAI LGTBI i altres entitats que puguin facilitar-nos aquest procés quan es generin dubtes (Transfamílies, Unitats de Trànsit d’acompanyament al col·lectiu transgènere…).
Hem de tenir en compte, igualment, que la criatura trans ja ha desenvolupat estratègies, perquè estan acostumades a viure en un món que no les entén. El que seria convenient és preguntar-li directament quines accions vol emprendre en cada moment: quan vols dir-ho a la classe? vols explicar-ho tu sola, fer-ho amb la tutora o tutor? a quin lavabo vols anar?
No és una situació fàcil, i en tot moment hem de procurar acompanyar i no jutjar. Probablement, nosaltres (docents i adultes) ho veiem tot molt més complicat que les pròpies criatures trans, i les criatures en general, que tenen una mirada molt oberta, quan justament hauríem de veure-ho com una oportunitat per obrir la nostra mirada. No obviem, però, la complexitat de l’assumpte que ens ocupa: com més gran és l’alumnat, més inputs han rebut i més difícil és canviar la mirada sobre les convencions apreses i adquirides.
La manera de començar a obrir aquesta mirada és a través de la formació al professorat, que ha de començar a comunicar de manera diferent. La societat es construeix de manera binària (homes/dones). Si hem vist que el gènere és una construcció social, que no està escrita a l’ADN, per què no fem l’esforç d’aprendre-ho d’una altra manera? Tota intervenció que es pugui fer als centres és benvinguda, però tinguem en compte que els tallers d’un dia no generen canvis, i no serveixen de res si no hi ha una intervenció educativa que els sustenti, per tant els equips docents tenen un repte enorme per endavant, i és moment d’afrontar-lo.
Un dels aspectes que més ens preocupa a l’hora d’afrontar aquest repte són les famílies. Des del centre, podem començar a treballar per configurar un sentiment de pertinença, tenir en compte les familiaritats diverses en les reunions d’inici de curs, en canviar la documentació amb què es treballa al centre i reflectir aquestes familiaritats diverses (afegint, per exemple mare/mare, pare/pare als impresos…), i en tots aquells aspectes on podem incorporar aquest canvi de mirada.
No oblidem que a Catalunya existeix la llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que ens ampara en totes les mesures que adoptem al centre per eliminar qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i per vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits educatius. És només des de l’any 2014, any d’aprovació d’aquesta llei, que la transidentitat ja no es considera una malaltia.
Fa deu anys a Catalunya es feia acompanyament a 10 alumnes transgènere. Actualment se’n fa a unes 600 persones. Per acompanyar-les en aquest procés, podem comptar amb el SAI LGTBI (que gestiona tràmits com el canvi de targeta sanitària, el certificat que acredita que la targeta sanitària correspon amb el DNI, denúncies, incidències, casos d’agressions…), que treballa coordinadament amb Serveis Socials, amb Mossos d’esquadra i amb serveis de Salut, i també amb les entitats que fa anys que es dediquen a fer aquest acompanyament a la infància i adolescència transgènere. Entre d’altres, podeu adreçar-vos a:
De la intervenció de la Lluïsa destaquem, sobretot, la idea que l’arribada d’alumnat transgènere al centre hauria de ser una oportunitat per obrir la nostra mirada i afrontar el repte d’implementar pràctiques educatives que generin canvis en la manera com construïm la societat.
*Per qualsevol altra informació o orientació us adrecem als SAI LGTBI. Els centres educatius de Palau-solità i Plegamans, Sentmenat, Polinyà i Sant Llorenç Savall estan adscrits al Partit Judicial de Sabadell, i per això tenen assignat el SAI de Sabadell. Els Ajuntaments dels municipis de més de 20.000 habitants, com Castellar del Vallès, tenen el seu propi SAI.
|
SAI Sabadell Carrer de Vidal, 146 08208, Sabadell Tel.: 93 724 61 67 / 93 724 61 68 genere@ajsabadell.ca |
Ajuntament de Castellar del Vallès – Regidoria de LGTBIQ+ Adreça C. de Portugal, 2C. Espai Tolrà Tel. 93 714 40 40
|
Què és el SAI LGTBI?
Què us pot oferir el SAI LGTBI?
- Informació sobre entitats i recursos per a persones LGBTI i les seves famílies.
- Informació i recursos per a professionals del món educatiu, social i de lleure.
- Respostes a problemàtiques concretes de les persones LGBTI i les seves famílies.
- Acompanyament en situacions de dificultat i vulnerabilitat.
- Atenció integral de qualitat a través de la xarxa interinstitucional.
- Acompanyament per comunicar una denúncia per discriminació per raó d’LGBTIfòbia.
- Gestió del canvi de nom de les targetes sanitàries amb el nom sentit i acreditació per canvi d’altres targetes identificatives.
- Atenció psicològica.
- Atenció jurídica
- Acompanyament a serveis de salut especialitzats (trànsit)
Els SAIS funcionen en XARXA entre els ens locals i de Generalitat de Catalunya per donar una atenció integral a les persones que s’hi adrecen.
