Treball realitzat conjuntament per Paula García Agea i Montserrat Contel Bustos de l’INS Palau Ausit. Tutor del projecte: Carles Call
Qui són les autores
Montserrat Contel Bustos, nascuda a Sabadell, 8 de setembre de 2000.
M’agrada molt el món de les matemàtiques, però també la química i la biologia.
També m’agrada la moda. M’agradaria cursar biomedicina per a poder fer un màster en neurociència.
Paula García Agea, nascuda a Barcelona el 3 d’octubre de 2000
M’agrada molt viatjar i conèixer noves ciutats i cultures i sóc una fanàtica de les sèries i la música en tots el seus estils. Rebo classes de hip hop, contemporani i acrobàcies. M’agradaria estudiar ciències biomèdiques o infermeria.
De què tracta “Un lustre de foscor: recerca científica i històrica sobre la pesta negra”
El nostre treball de recerca tracta sobre l’epidèmia de pesta negra que va tenir lloc al segle XIV. Les raons per les quals vam escollir aquest tema va ser perquè volíem saber si la pesta podria tornar a manifestar-se en l’actualitat, i si ho fes, si seria possible tractar-la i curar-la. La nostra hipòtesi era que la medicina havia avançat suficient com per a poder curar aquesta malaltia. Tractant-se d’un tema tan llunyà cronològicament, vam trobar diverses limitacions en relació a aquest aspecte.
El nostre treball de recerca es divideix en dues parts:
- Un marc teòric que és la mateixa recerca sobre la pesta negra. Aquesta part és un resum sobre l’expansió de la malaltia, les conseqüències que va portar aquesta epidèmia juntament amb les explicacions que van donar sobre la causa i com van aconseguir la remissió. Expliquem també informació essencial per entendre el bacteri Yersinia pestis, el causant de la plaga. Enumerem les simptomatologies dels diferents tipus de pesta i com aquesta afecta en l’actualitat.
- Un marc pràctic en el qual expliquem la nostra experiència a l’hora de sintetitzar un pèptid amb propietats antibacetrianes gràcies al programa Batx2Lab al Parc Científic de Barcelona.
Hem descobert que existeixen antibiòtics o tractaments efectius sempre que es faci un diagnòstic a temps i que el bacteri no ha canviat en relació al que existia al segle XIV. També vam esbrinar que continuaven produint-se morts causades per aquesta patologia infecciosa encara que la magnitud de morts no és comparable al gran brot que va assolar el continent europeu i part de l’asiàtic.
Fent una mirada al present, també ens sembla de gran importància destacar l’immens grau de desinformació que es té sobre la malaltia, malgrat que aquesta continuï afectant arreu del món.
