En Jordi Domènech ens comparteix:
Amb el temps, m’he anat adonant que ensenyar els alumnes a pensar ciència també necessita ensenyar-los a comunicar-se en el llenguatge de la ciència. Els darrers anys he anat provant, llegint, conversant, i construint recursos docents i suports (plantilles, rúbriques, etc…) que he organitzat en una web que vaig anomenar ProjecteC3 (https://sites.google.com/a/xtec.cat/c3/home , on els pots descarregar de manera lliure i oberta.
Tot i que penso que els recursos són útils, m’he anat adonant que el docents també necessitem explicacions o narracions que ens ajudin a entendre els motius i procés de construcció de cada recurs. Perquè al final, el que ens construeix de debò com a docents no són els recursos que puguem acumular, sinó els motius i perspectives que ens han portat a considerar-los útils o necessaris. Perquè és important que els alumnes a ciències aprenguin a argumentar? A formular preguntes científiques, se n’aprèn? Com? Quines dificultats et trobes, quan ho proves? Perquè a les Ciències “Explicar” no vol dir el mateix que a altres matèries?
De tot això en va sortir el llibre que s’acaba de publicar:
“Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar Ciencias”. Graó: Barcelona.
Pots consultar l’índex de continguts i altres informacions sobre el llibre a: https://wp.me/p25seH-Wh. El llibre va ser premiat amb el premi Joan Profitós d’assaig pedagògic, en l’edició de 2021.
He integrat en aquest llibre el relat d’experiències d’aula, la seva anàlisi crítica tenint en compte els marcs teòrics de la didàctica sobre ensenyament de les ciències i llenguatge i consells, recursos i orientacions pràctiques per a l’aula.. De fet, inicialment havia de ser un capítol del meu llibre anterior :”Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 propostes i reflexions per a ensenyar Ciències” (https://wp.me/p25seH-HD), però va resultar que per parlar de llenguatge calia més espai.
M’ha semblat que podria interessar-te i per això t’he escrit. Si coneixes altres persones a qui els pogués interessar, t’agrairé que els reenviis el missatge.
Per a mi ha estat un plaer escriure aquest llibre. Com deia Caryl Emerson: “Quan hom aconsegueix dialogar sobre un tema, no ho fa perquè ha aconseguit exterioritzar les seves idees com a paraules, sinó perquè ha aconseguit interioritzar les seves interaccions comunicatives com a idees”. I així ha estat.
