Distopies literàries

Treball realitzat conjuntament per Sergi Farga Expósito i Laura Álamo Tena, INS La Ferreria. Tutora del projecte: Maria Luz Barredo

Qui són els autors

Laura Álamo Tena, nascuda a Barcelona el 5 de març de 2000

Em dic Laura Álamo i tinc divuit anys. Els meus passatemps preferits són escoltar música i escriure, el meu somni és ser escriptora. M’agrada molt anar a la platja i a la piscina, nedar em relaxa moltíssim. D’aquí a un any estaré fent la carrera de filologia hispànica.


Sergi Farga Expósito, nascut a Barcelona el 15 de febrer de 2000

Sóc Sergi Farga i tinc divuit anys. Actualment curso segon de batxillerat i estic interessat en estudiar història a la universitat. Em considero una persona estudiosa i que gaudeix aprenent coses que m’interessen. Els meus passatemps són llegir i jugar a videojocs.


En el nostre treball de recerca ens vam proposar fer un estudi comparatiu sobre algunes distopies literàries. Va consistir en fer una recerca a través d’ algunes novel·les distòpiques, centrant-nos en l’anàlisi de les societats que presenten, comparant-les entre sí i tractant de trobar punts en comú, paral·lelismes o diferències. L’objectiu principal de la nostra recerca era comprovar si tots els factors sociopolítics de les societats que presenten aquestes distopies, especialment les polítiques, són dolents o si, per el contrari, hi ha algun aspecte positiu.

Les obres que vam fer servir per dur a terme la nostra recerca són El Conte de la Criada de Margaret Atwood, 1984 de George Orwell i Un món feliç d’Aldous Huxley. Vam analitzar i comparar entre sí els diferents governs i les diferents societats que apareixen a cada obra, per intentar comprendre també quina és la situació de manca de llibertat en què viuen els habitants d’aquestes representacions de societats futures de característiques negatives. A més, una altra de les nostres aspiracions a l’hora d’analitzar aquestes societats, molt diferents entre sí però totes horribles, era comparar-les amb la nostra pròpia societat per tal de trobar -o no- alguna cosa en comú.

La nostra conclusió després d’haver acabat la investigació va ser un sí rotund a la nostra qüestió inicial sobre si tots els factors d’aquestes distopies són negatius en tots els aspectes imaginables, des del govern a la societat o a la pròpia vida dels individus alienats que viuen unes existències difícils o, si més no, buides, privades de llibertat, de pensament individual. Ni tan sols l’increïble avanç tecnològic i científic vigent a Un món feliç es pot considerar positiu, ja que aquest és utilitzat per l’estat per condicionar i controlar a la gent en tots els aspectes de la seva vida.