Avaluació competencial a ESO

Dimecres 30 de gener vam fer una sessió de formació per a professorat de secundària en la qual Roser Canals ens va parlar dels elements clau de l’ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, sobre l’avaluació a la secundària.

Compartim amb vosaltres algunes idees importants que es van comentar:

Vuit competències clau

Les competències clau en són vuit:

  1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
  2. Competència matemàtica.
  3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
  4. Competència artística i cultural.
  5. Competència digital.
  6. Competència social i ciutadana.
  7. Competència d’aprendre a aprendre.
  8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Les sis primeres corresponen a les competències de cada àmbit curricular, i per tant les podem relacionar amb la divisió tradicional per matèries. Les dues últimes són competències transversals i s’apliquen en les diferents activitats d’aprenentatge, vinculades a les altres competències.

Objectius i criteris d’avaluació, mai un sense l’altre

L’avaluació té sempre un doble criteri, cal que decidim què han d’aprendre els alumnes i alhora saber com mesurarem què han après i amb quin grau d’aprofundiment. Per això cal lligar els objectius i els criteris d’avaluació des del principi, és important establir-hi una relacionar i que aquesta sigui la guia amb la qual el professorat organitza les activitats d’aula.

L’avaluació serveix per valorar si s’han aconseguit els objectius d’avaluació i fins a quin punt, sabem si s’ha aconseguit els objectius gràcies als criteris d’avaluació. Definim fins a quin punt s’han aconseguit aquest criteris amb la valoració quantitativa -amb la nota, si li volem dir-li així-.

Acords fonamentals entre els claustres de cada centre

És important que els criteris d’avaluació sorgeixin d’una reflexió, un treball i un acord dels equips docents. L’avaluació -de fet tot el procés d’ensenyament aprenentatge- no és una activitat individual de cada professor/a sinó que demana d’una continuïtat, una coherència compartida i uns acords comuns.

El continguts passen a un segon pla

Què em proposo que aprenguin els alumnes per a què esdevinguin competents, és aquesta la qüestió que el professorat s’ha de formular, els continguts són la matèria primera amb la qual es construeix la situació adequada per a l’aprenentatge i per a l’adquisició de les competències.

L’alumne/a és un personatge actiu en tot moment

En l’avaluació el paper de l’alumne és actiu i imprescindible, per començar és fonamental compartir els criteris d’avaluació amb l’alumna, ja que només així ell o ella sap què s’espera del seu treball, què es preveu que aprengui i en quina mesura.

L’alumnat que coneix els criteris d’avaluació, pot autoavaluar-se, ajustar el seu treball i evolucionar amb una fita clara, concreta i acordada. És així com l’avaluació formadora adquireix sentit.

La correcció és una acció personal que només pot fer cada alumne/a, el professor mai corregeix, sinó que afavoreix les condicions perquè l’alumne es corregeixi.

 Analitzem informes reals

En la segona part de la sessió en petits grups es van valorar dos informes d’avaluació, es tractava de buscar en els informes evidències de l’enfocament d’aquest: si corresponia a un aprenentatge competencial, si s’havien definit criteris d’avaluació, a la participació dels alumnes, a la informació que reben les famílies, a la materialització d’una avaluació formativa, si hi havia acord de claustre, si l’alumne tenia un Pla de Suport Individualitzat.

 

 

Si vols conèixer més detalls de la sessió sobre l’avaluació competencial a l’ESO, fes un cop d’ull a la presentació amb diapositives complerta