És una necessitat, no una moda!
En els últims temps es parla molt d’innovació educativa, de treball per projectes, d’ambients, de metodologies actives… A què es deu aquesta onada de renovació i canvi?
Quina és la realitat?
En els últims anys la societat ha canviat de manera significativa, la utilització de les noves tecnologies ha incidit de manera important en les nostres vides i en l’àmbit familiar s’han viscut grans canvis que han fet modificar el model tradicional de família.
Aquesta realitat ha fet que els infants d’ara siguin molt diferents dels infants de fa només 30 anys. Per tant les necessitats que han de cobrir les escoles actuals són molt diferents de les necessitats que s’havien de cobrir anys enrere.
Els infants d’ara estan sotmesos a una allau constant d’informació i estímuls que els pot arribar a saturar. I l’escola, mal ens pesi, s’ha convertit en un estímul més que forma part d’aquesta saturació. Aquest fet provoca que a les aules, molts infants demostrin poc interès per aprendre i una certa passivitat.
Els infants viuen el seu dia a dia amb estrès, entre l’escola/ l’institut, els extraescolars i els deures. Això fa que durant el dia no puguin disposar d’estones per jugar. A més, les poques hores que tenen les inverteixen en les noves tecnologies en lloc de relacionar-se, fet que provoca que presentin poques habilitats socials.
En l’àmbit familiar també s’han observat canvis importants, en primer lloc s’encomana l’estrès a què ens empeny la societat d’ara. En segon lloc les noves tecnologies han irromput amb força. Finalment, s’han produït canvis importants en les estructures familiars. Tot aquest seguit de circumstàncies han fet que es redueixin les converses en el nucli familiar repercutint en el desenvolupament dels infants que presenten més dificultats per gestionar les emocions, per relacionar-se i comunicar-se. També s’han detectat certes mancances pel que fa a l’adquisició d’hàbits. (Article complet)
