L’autobiografia lingüística és un recull de les experiències que ha tingut una persona amb les llengües al llarg de la vida: les llengües familiars, les llengües de l’entorn, les llengües que ha après. Elaborar la pròpia biografia lingüística és un exercici que permet despertar la sensibilitat lingüística i fomenta el respecte per totes les llengües.
L’interès per les autobiografies lingüístiques va créixer arran d’una orientació didàctica del Consell d’Europa (del Portfoli Europeu de les Llengües / European Language Portfolio) i, que, a grans trets, proposa que cada persona expliqui tantes coses com pugui sobre les llengües i les cultures que coneix (coneixements, usos, destreses, certificats, anècdotes, etc.). L’objectiu de tot plegat és potenciar el plurilingüisme, afavorir el respecte a la diversitat, i facilitar la mobilitat interna en el context europeu.
Com es fa una autobiografia lingüística?
Per elaborar una autobiografia lingüística és important tenir en compte un conjunt de qüestions que permeten reflexionar sobre la relació que ha tingut una persona amb les llengües al llarg de la seva vida:
– Llengües familiars: les que es van aprendre de petit, les que parlaven els pares, els avis, altres familiars… les llengües que es parlen ara a la família.
– Coneixement de llengües: quines llengües entenem, quines sabem parlar, i quines podem llegir i/o escriure. És interessant recordar com s’han après: parlant amb amics, fent-ne classes, mirant la televisió…
– Ús de les llengües: quan s’usen les llengües que tenim a l’abast. Hem de preveure que les llengües no s’usen aleatòriament, perquè sí, sinó que les seleccionem segons objectius ben concrets.
– Actitud vers les llengües: hi ha llengües que es perceben més útils que altres, segurament hi ha una llengua que es percep com la pròpia (o potser són dues o tres), algunes desperten sentiments positius i potser d’altres s’acompanyen de sentiments negatius… A més, hi ha llengües amb les quals ens trobem més còmodes quan les parlem que no amb d’altres.
Amb quina finalitat s’elaboren les autobiografies lingüístiques?
El CNL de Barcelona assenyala els següents punts forts de les autobiografies:
1) Es valora l’aprenentatge al llarg de la vida.
2) Es valoren els aprenentatges informals (al costat dels formals).
3) Es valora la competència cultural.
4) Es valora el plurilingüisme. Totes les llengües sumen.
5) És una pràctica didàctica per a l’aprenentatge de segones llengües que ha rebut el reconeixement dels especialistes en ensenyament de llengües i del Consell d’Europa.
6) Permeten descobrir què sap fer l’aprenent en cada llengua (habilitats lingüístiques). D’aquesta manera es poden concretar els objectius d’aprenentatge i identificar els progressos i les dificultats en aquest aprenentatge.
7) Ajuden a conèixer millor les diferents maneres d’aprendre i quines són més efectives. És a dir, ajuden a prendre consciència sobre el propi aprenentatge.
8) Contribueixen a respectar les diferències lingüístiques i culturals entre diferents grups de persones i a valorar les llengües de l’entorn.
Algunes experiències…
Hi ha moltes entitats i centres educatius que convoquen premis d’autobiografies o biografies lingüístiques. Ho podeu comprovar amb una ullada ràpida a les xarxes. Aquí us presentem dues experiències que han tingut un gran èxit d’acollida entre els usuaris.
A la pàgina web del Grup d’Estudi de llengües amenaçades (GELA), hi trobareu orientacions per redactar relats de vida lingüística, i totes les (auto)biografies lingüístiques que han rebut premis en les 5 edicions del concurs d'(auto)biografies que han convocat.
Les llengües de la meva vida, del CNL de Barcelona, és una altra pàgina amb molts recursos sobre l’autobiografia lingüística. L’any 2016, el CNL de Barcelona va convocar un concurs d’autobiografies lingüístiques per a aprenents de català i per a voluntariat de la llengua. Trobareu totes les autobiografies que s’hi van presentar a la seva pàgina web.
Per conèixer més aspectes de les autobiografies lingüístiques, els formats en què es poden realitzar i preguntes que poden ajudar a elaborar-les, podeu consultar també aquest article del Nodes d’Alumnat d’Origen Estranger.
