Aquesta uns dies el MEM es feia ressò de l’entrevista publicada a La Clau. Des del Servei Educatiu de Mataró volem col·laborar fent-ne difusió d’aquest moviment de renovació pedagògica amb qui treballem en xarxa per a la millora socioeducativa de la ciutat.
Entrevista publicada a: https://laclau.cat/article/lensenyament-esta-en-permanent-evolucio-sestan-produint-canvis/
“L’ensenyament està en permanent evolució, s’estan produint canvis”
El Moviment Educatiu del Maresme (MEM) és una associació que acull docents i altres professionals del món educatiu. Volen contribuir a la millora social i educativa, participant en el projecte educatiu i impulsant la innovació per donar resposta a la realitat social canviant en què ens trobem. És una associació democràtica i sense ànim de lucre, federada des de l’any 1985 als Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Com neix el MEM?
El Moviment Educatiu del Maresme es va crear l’any 1983 gràcies als moviments de mestres que reivindicaven una escola pública, democràtica, catalana i de qualitat, impulsada des de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat els anys 1976 i 1977. Amb aquest horitzó, els docents s’organitzaren per promoure els canvis educatius que la societat reclamava. Així s’expandeixen els Moviments de Renovació Pedagògica, que en el nostre cas significà la creació del Moviment Educatiu del Maresme (MEM, 1979). Amb el suport dels ajuntaments democràtics i més endavant dels serveis educatius (CRP i EAP) s’inicia la renovació dels continguts –currículum–, posant posteriorment èmfasi en les noves metodologies, els canvis organitzatius, el nou perfil de docents i les polítiques educatives, entre molts altres temes. La reflexió i les propostes seran objecte d’intercanvi en la formació del professorat que el MEM organitzarà en les Escoles d’Estiu i en la formació al llarg dels anys.
Quins objectius tenia l’entitat en els seus inicis, als anys 80?
El MEM tenia com a finalitat tota mena d’activitats dirigides a millorar l’ensenyament a Catalunya i a assolir una escola pública de qualitat, renovada i arrelada al país.
Tot això, mitjançant: la formació i actualització continuades dels professionals de l’ensenyament de la comarca; l’anàlisi, la definició i la intervenció, quan l’Associació ho cregués convenient, sobre els aspectes de planificació educativa dins l’àmbit de la comarca i les seves localitats, i sobre aspectes educatius generals; i l’organització de qualsevol activitat cultural, cívica o d’esplai dintre del camp de l’ensenyament o en benefici dels associats.
Quines eren les prioritats del sector educatiu en aquella primera etapa?
La societat ha anat canviant. Si fem un petit resum dels darrers anys ençà, podem observar que es manté que l’alumnat ha de ser el protagonista de l’aprenentatge. Amb què ens trobem, doncs? Que, com he esmentat a l’inici de l’entrevista, la societat ha canviat molt i segurament no ens hem adaptat prou a aquesta nova etapa. Què ens cal?: formació del professorat i sobretot recursos humans i professionals als centres, perquè un dels aspectes que de fet s’ha intensificat són les problemàtiques familiars i d’alumnes amb dificultats que afecten el seu procés d’aprenentatge; si no es disposa dels recursos necessaris, és gairebé impossible que des del centre se’ls pugui donar suport, tot i que la disposició i dedicació dels equips directius i del professorat van molt més enllà del que és possible.
“El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. Al llarg del temps s’han anat incorporant noves propostes de forma i d’aprenentatges necessaris per a la societat en què vivim.”
Com ha anat canviant en el temps l’ensenyament?
El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. Al llarg del temps s’han anat incorporant noves propostes de forma i d’aprenentatges necessàries per a la societat en què vivim. Sovint aquests canvis han estat més suaus del que caldria per tal de preparar l’alumnat per al futur i per a la societat en què vivim. Tenim projectes com: aprenentatge per projectes; aprenentatge de les eines informàtiques, com ara l’aplicació Classroom; aprenentatges basats en el pensament, visual, plàstic, i molts altres. Però cal insistir que, sense formació del professorat i recursos per atendre les situacions a les aules, tot això no és possible, almenys no del tot.
Quin és el perfil actual dels integrants de l’entitat?
La nostra associació té un nombre de persones associades que queda repartit entre un 50 % de professorat jubilat i un 50 % de professorat actiu. La realitat és que actualment l’associacionisme no passa pel millor moment. Segons les activitats proposades, però, tenim una fluctuació de participants, que prenen part com a usuaris motivats per l’interès de la convocatòria: famílies en xerrades de salut mental, mestres en grups de treball…
Hi ha una persona contractada com a tècnica de projectes i la resta som voluntaris i voluntàries que treballem en el món educatiu o estem ja jubilats, i que dediquem part del nostre temps a preparar i dur a terme les diferents activitats.
Avui en dia, a quins reptes s’enfronta el sector, en un món tan canviant?
Ara mateix podem dir que tenim diferents reptes al davant, i un d’ells és recuperar el prestigi de la professió docent, així com aconseguir una escola inclusiva de veritat, per a tothom, i reduir la segregació escolar amb mesures per disminuir les desigualtats que la pobresa infantil provoca.
Quines són les principals activitats que fa el MEM actualment?
Des del MEM anem oferint formacions al llarg del curs sobre temes actuals i que els docents ens demanen atendre. També tenim diversos grups de treball que es reuneixen cada mes per treballar un tema i compartir l’experiència a l’aula. Els canvis en el món educatiu també ens porten a crear espais de debat i participar en els consells com a experts dels temes que ens demanen treballar.
Per a nosaltres també són importants els debats amb famílies i amb docents en què plantegem temes que afecten el món educatiu, i els grups de treball amb professorat de diferents centres amb interessos variats (secundària, aprenentatge cooperatiu…).
Conjuntament amb Òmnium i el Servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró portem a terme el Projecte Llengua i Entorn, que cada curs creix més. L’objectiu principal del projecte és fer sessions de català oral i escrit al llarg del curs escolar. Creiem que és molt important que els centres educatius continuïn rebent els suports necessaris per desenvolupar els projectes de cohesió amb les famílies i continuar assolint l’equitat educativa. I un dels elements clau és que les famílies coneguin i usin la llengua catalana, que és la vehicular de l’escola.
Aquest curs 2023/2024 tenim un equip de 19 persones voluntàries per dur a terme les sessions de català amb les famílies. Els centres educatius també han pogut fer una crida a les seves famílies. Vam començar el mes d’octubre amb un total de 19 grups, amb unes 215 famílies apuntades per rebre aquestes classes de català, que estan seguint unes 100 persones. Aquestes sessions estan adreçades especialment a pares i mares d’origen estranger que tenen interès a conèixer la llengua catalana. Aquest projecte és el fruit de la implicació de molts agents i permet que les mares i pares que porten els fills a l’escola s’hi puguin quedar durant una hora per assistir a aquests tallers.
Qui vulgui participar-hi aportant el seu gra de sorra per fer conèixer la llengua catalana pot escriure’ns a secretaria@memcat.org i ens hi posarem en contacte.
Què destacaria de les activitats de formació que organitzen, com l’Escola d’Estiu, entre d’altres?
El juliol organitzem l’Escola d’Estiu, enguany ja serà la 45a. Ens retrobarem al TecnoCampus i, en un ambient més distès i relaxat que al llarg del curs, compartirem experiències, coneixerem noves eines i dinàmiques d’aula i ens formarem per continuar reciclant-nos en la tasca docent.
Inaugurarem l’Escola d’Estiu amb el ponent Àlex Letosa per parlar del rol del mestre i fer valer el docent en una xerrada que du per títol «Sense emoció no hi ha aprenentatge».
Les xifres dels informes ens parlen d’un alumnat amb un baix nivell (cultural, lingüístic, etc.). Com es treballa per revertir-ho?
El professorat està fent més formació que mai, els centres fan formació adaptada a les seves necessitats, el Departament ofereix formacions adequades a les mancances que es troben en els resultats de les diferents proves i moltes entitats oferim formació. Per tant, és evident que la voluntat és revertir aquesta situació, però la realitat és que la societat cada cop és més complexa i cal una tasca compartida entre famílies, escola i altres agents que segurament no sabem com influeixen en l’aprenentatge.
És important fer una reflexió conjunta, veure el que podem fer per millorar aquests resultats, sense buscar culpables, treballant per buscar solucions factibles i compartides. Cal una revisió dels horaris escolars, de la formació docent, de la implicació de les famílies. Per aquest motiu, des del MEM iniciem uns debats, primer amb docents i posteriorment amb tothom que li interessi l’educació, per compartir neguits i recollir propostes.
El món del segle XXI fa qüestionar l’ensenyament de manera permanent. Què s’ha de canviar per adaptar-s’hi?
L’ensenyament està en permanent evolució, s’estan produint canvis; tenim un nou currículum que ens demana un ensenyament més competencial, en la línia del que requereixen les conegudes proves PISA.
I ara a l’escola tenim nous reptes, i per això cal incorporar a les plantilles perfils professionals diferents dels habituals; han de ser equips multidisciplinaris que atenguin la diversitat de necessitats, ja siguin educatives, de salut, psicològiques, psicopedagògiques… Als i les docents cada vegada ens cal un ventall més ampli de coneixements i potser seria necessari tenir personal especialitzat, ja sigui en l’àmbit social, administratiu…
“El juliol organitzem l’Escola d’Estiu, enguany ja serà la 45a. Ens retrobarem al TecnoCampus i, en un ambient més distès i relaxat que al llarg del curs,
compartirem experiències, coneixerem noves eines i dinàmiques d’aula i ens formarem per continuar reciclant-nos en la tasca docent”
Entrevista: Albert Calls
