Un equip d’investigadors de diferents centres nacionals i internacionals, l’Intitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES-CERCA), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Burgos, l’Institut de Diagnostic Ambiental i Estudi de l’Aigua (IDAEA-CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Montpeller, ha dut a terme un important estudi paleoambiental els resultats del qual s’han publicat a les prestigioses revistes The Holocene i Scientific Reports sobre l’evolució paleoclimàtica, l’activitat volcànica i el seu impacte socioecològic al Camp Volcànic de la Garrotxa.
L’estudi realitzat a la Vall d´en Bas ha descobert que la seva activitat volcànica es va estendre fins fa només 8.300 anys (fins ara es pensava que el vulcanisme va cessar fa uns 13.000 anys), cosa que constitueix el vulcanisme més recent de tota la península Ibèrica.
Aquesta activitat volcànica va fer que diverses colades volcàniques obturessin la vall del riu Fluvià prop d’Olot i es formés un gran llac a la plana que avui dia es coneix com a Pla de les Preses. Els sediments que es van dipositar en aquest antic llac envoltat de volcans, que inclouen nombroses capes de cendres i lapil·li volcàniques, han estat estudiats per diferents especialistes tot reconstruint l’evolució paleoclimàtica dels darrers 13.000 anys al Nord-Est de la Garrotxa i valorant l’impacte d’aquestes erupcions als ecosistemes vegetals, lacustres i a les poblacions humanes de la zona.
A l’àrea més propera a la zona d’activitat volcànica (fins a 50 km) i durant els esdeveniments d’erupció volcànica, diferents processos com els fluxos de lava, dipòsit de materials volcànics, pluja de cendra, emanació de gasos, aerosols, fluxos piroclàstics i terratrèmols, van afectar la flora i la fauna així com la qualitat de l’aire i de l’aigua, i van constituir un perill per a les poblacions humanes. En aquest sentit, i a partir de l’estudi de jaciments arqueològics propers, s’observa que les poblacions de caçadors-recol·lectors més properes van abandonar l’àrea temporalment durant els períodes d’alta activitat volcànica, per tornar després en èpoques de quietud, demostrant una alta capacitat de reorganització i adaptació.
Els treballs publicats mostren, amb gran detall, l’evolució paleoambiental del NE de la península ibèrica i l’impacte socioecològic del vulcanisme ocorregut a la Garrotxa. A més, posen de manifest l’interès de desenvolupar investigacions paleoecològiques interdisciplinàries, que analitzin tots els processos involucrats en les transformacions del paisatge causades pel vulcanisme i permetin una comprensió i un coneixement correctes de les seves repercussions.
Font: Intitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES-CERCA)
