El dia 11 d’abril de 2025 l’alumnat de l’assignatura de Geologia i Ciències Ambientals de 1r de batxillerat de l’Institut L’Estatut  de Rubí ha realitzat l’itinerari geològic de Santa Creu d’Olorda.

Aquest itinerari circular està constituït per 7 parades en les que es poden observar diferents formacions i afloraments geològics destacables de la zona. En cadascun d’aquests punts, els/les alumnes han posat en pràctica diferents tècniques de camp per interpretar els processos de meteorització, erosió, transport, sedimentació, deformació i metamorfització que han patit les diferents roques. A més de treballar la composició i propietats d’algunes roques metamòrfiques i sedimentàries, han utilitzat diferents tècniques de mesura indirecta per calcular la potència d’alguns dels afloraments on també han comprovat la presència de restes fòssils.

En primer lloc han visitat un indret molt peculiar, la Pedrera dels ocells, una antiga mina de pissarres amb carbons del Silurià. En aquest punt han pogut constatar que aquest aflorament de pissarres bituminoses es va explotar per obtenir betum i adobs. També han observat com l’aigua rica en sulfurs i òxids de ferro que filtra d’aquest aflorament tenyeix de color ocre el fons de les basses que es van habilitar per recuperar un espai natural on poder observar ocells.

A continuació han pujat per una zona boscosa fins al Puig d’Olorda (450m), des d’on, gràcies a una excel·lent panoràmica, han fet una interpretació del paisatge prelitoral i litoral. Entre d’altres punts d’interès, han raonat l’origen del massís de Montserrat i del Delta del Llobregat, que actualment pateix un fort impacte per l’activitat humana. També han analitzat les roques calcàries del cim, clarament diferents de la resta de Collserola, dominada per roques metamòrfiques.

A la següent parada han accedit, equipats amb casc i frontal, a “La cova d’Or”, un conjunt de blocs fracturats dins les calcàries on es poden apreciar fenòmens càrstics i una gran quantitat de fòssils del Paleozoic com una classe d’equinoderms sèssils anomenats crinoïdeus o lliris de mar.

A la següent parada han observat fenòmens que es produeixen localment als vessants, com ara la formació de solcs i xaragalls que es formen quan l’aigua de la pluja erosiona i arrossega el terra argilós. Les “badlands” són grans extensions de terreny on té lloc aquest fenomen.

Han continuat l’itinerari fins a un espectacular plec anticlinal amb encavalcament de grans dimensions que il·lustra com actuen les forces de compressió. Es tracta d’un plegament del Devonià que permet estudiar la successió estratigràfica juntament amb l’estructura dels plecs i nivells de calcàries que afecten les seqüències carbonatades. Amb l’ajuda d’un clinòmetre i cintra mètrica han calculat la potència de l’aflorament.

En la següent parada, la font de Can Farrés,  han deduït la formació d’aqüífers captius i lliures amb els seus nivells piezomètrics associats. Finalment, la darrera parada ha estat a la masia de Can Farrés, on han observat fòssils de crinoïdeus i ortoceràtids en la roca calcària del cobert prop de la masia.

El recorregut ha estat exigent però molt profitós gràcies a la motivació de l’alumnat i el professorat del centre. Heu fet una gran tasca, fins la propera!