Anemòmetres

Per a què serveixen?
Els anemòmetres són un aparells molt utilitzats en meteorologia que serveixen per mesurar la velocitat del vent.

La primera invenció d’un anemòmetre s’atribueix a l’italià Leon Battista Alberti cap a l’any 1450, que era un tipus d’anemòmetre de pressió. Més endavant, l’any 1846, l’anglès Thomas Romney Robinson va dissenyar el primer anemòmetre de cassoletes.

Conèixer la velocitat del vent és molt important, no només per a les prediccions meteorològiques, sinó també per a la seguretat en la navegació aèria, marítima i els desplaçaments terrestres amb vehicles.

Tipus d’anemòmetres
Hi ha dos tipus principals d’anemòmetres:

  • Els que mesuren la velocitat del vent: basats principalment en mecanismes que giren segons la velocitat del vent i que, convenientment calibrats, ens indiquen la seva velocitat.
  • Els que mesuren la pressió del vent: detecten la força del vent exercida sobre una superfície plana que normalment sofreix un desplaçament segons la força que té el vent.

Anemòmetres que mesuren la velocitat del vent:

Anemòmetre de cassoletesanemometre_cassoletes
Consta de 3 semiesferes buides (cassoletes) unides a un eix vertical formant entre sí angles de 120º. Quan el vent bufa, les fa girar amb més o menys rapidesa en funció de la seva velocitat. Un dispositiu mecànic o electrònic transforma el moviment de rotació en un sistema d’indicació de la velocitat del vent (agulla sobre una escala graduada, pantalla, etc).
Aquest tipus d’anemòmetre presenta l’avantatge que no cal orientar-lo segons la direcció del vent. Té l’inconvenient que no és massa precís quan els vents són fluixos.

Anemòmetre de molinet o d’hèlix
anemometre_helixPresenta una hèlix que gira segons la velocitat del vent unida a un eix horitzontal; també té, a l’altre extrem, una cua (o timó) que resulta imprescindible per a orientar correctament l’aparell de cara a la direcció d’on ve el vent. De la mateixa forma que el de cassoletes, té un mecanisme que transforma el moviment de rotació de l’eix en algun sistema d’indicació de velocitat.

Anemòmetre de fil calent
anemometre_fil_calentEs basa en els canvis de temperatura que experimenta un fil conductor molt prim de tungstè quan és exposat al vent. Com més velocitat té el vent més es refreda el fil; les variacions de temperatura comporten canvis en la resistència elèctrica del filament que són calibrats i mesurats de forma electrònica, donant, finalment, una expressió de velocitat del vent. Són aparells molt precisos.

Anemòmetre d’ultrasons
anemometre_ultrasons
Consten d’uns aparells emissors i receptors d’ultrasons separats entre si per uns 20 cm. L’emissor emet una ona ultrasònica (la freqüència de la qual pot ser modificada en funció de la velocitat del vent – efecte Doppler-) que és captada pel receptor. Les variacions de freqüència són calibrades electrònicament i expressades com a velocitats del vent.
És un aparell força precís que, a més, presenta l’avantatge de no tenir parts mòbils.

Anemòmetres que mesuren la pressió del vent:

Anemòmetres de placa plana
anemometre_bolaConsisteix en una placa plana rectangular penjada verticalment sobre un eix i que pot oscil·lar segons la força del vent. Com més amunt arriba la placa, més velocitat té el vent.
Una altra versió d’aquest tipus d’anemòmetre substitueix la placa per una bola. Són aparells de mesura no massa precisos i que cal orientar segons la direcció del vent.

Taller: construcció d’un anemòmetre

Referències i enllaços

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>