El mes març és el mes del feminisme. Amb el #8M com a pretext els Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya ens proposen una sèrie de pel·lícules que ens recorden la importància d’oferir una programació amb visió de gènere durant tot l’any. Esperem que aquesta sel·lecció us sigui útil, també, per escoles i instituts amb ganes d’obrir debats i fomentar l’esperit crític de la vostra comunitat educativa.
Born in flames de Lizzie Borden, 1983 (a partir de 12 anys)
El 8 de març, dia internacional de la dona treballadora us proposem endisar-vos en aquest film, considerat un clàssic dins del cinema feminista independent. Lizzie Borden ofereix una visió crítica de les línies que delimiten les categories d’ètnia, classe i gènere en els relats mediàtics.
Llarga vida Varda (per a totes les edats)
Després de l’èxit de la primera sessió dels Joves Programadors Moving Cinema a la Filmoteca, arriba aquesta proposta única i especial presentada pel grup i amb una sel·lecció deliciosa d’obres de la gran i enyorada Agnès Varda. Així ho expliquen ells:
“Ara que tot just fa un any moria Agnès Varda, celebrem el seu cinema i el seu esperit inesgotable. A través de quatre curtmetratges us convidem a escoltar el recital de la seva veu carismàtica, explorar la màgia del seu llegat i endinsar-vos en els mons que crea a través de cada detall, espai o persona que retrata en els seus films.”
La sessió inclou els curtmetratges:
L’opéra-mouffe (Agnès Varda, 1958). 16 min.
Oncle Yanco (Agnès Varda, 1967). 18 min.
Ulysse (Agnès Varda, 1983). 22 min.
Les dites cariatides (Agnès Varda, 1984). 12 min.
A portuguesa de Rita Azevedo Gomes, 2018
“Ambientada en un moment indefinit entre els segles xvii i xviii, la nova adaptació literària de Rita Azevedo Gomes retrata una jove estrangera que espera durant anys en una mansió decrèpita que el seu marit torni de la guerra. Mentre imprimeix a la narrativa un ritme flegmàtic, la directora lusitana exhibeix maneres teatrals, personatges hieràtics, anacronismes visuals, moments de surrealisme i diverses imatges que evoquen l’obra pictòrica de Vermeer. La portuguesa també és la celebració d’una dona que reté els seus principis i la seva llibertat enfront d’una societat capficada a mantenir-la presonera” (Nando Salvà – El Periódico).
The Virgin Suicides de Sofia Coppola, 1999 (a partir de 16 anys)
Basada en l’aclamat “best-seller” de Jeffrey Eugenides, “Les verges suïcides” és el debut com a directora i guionista de Sofia Coppola. Situada en un suburbi de Michigan als anys setanta, és una tendra exploració, plena d’humor negre, del vessant romàntic de l’amor durant l’adolescència. Les protagonistes són unes germanes adolescents que fascinen els nois del barri.
Narrada a través dels records nostàlgics dels nois, ara ja convertits en adults, “Les verges suïcides” recorda aquells temps mítics en la vida de cada persona quan el cor comença a conèixer l’èxtasi i el turment del desig.
High life de Claire Denis, 2018 (a partir de 18 anys)
Un pare i una filla accepten commutar la seva condemna de mort a canvi de participar en una missió espacial grupal amb destinació al forat negre més proper a la Terra.
“Claire Denis irromp en el cinema de ciència-ficció amb aquest treball distòpic i existencialista. Una proposta arriscada, inquietant i controvertida, més abstracta que narrativa, més sensorial que racional. La directora francesa va necessitar gairebé set anys per forjar aquest film narrat a través de múltiples el·lipsis, que transita pels camins més insospitats” (Betevé).
Bar Bahar de Maysaloun Hamoud, 2016 (a partir de 13 anys)
Tres dones palestines amb passaport israelià que viuen en un apartament de Tel-Aviv intenten trobar un equilibri entre la tradició i la cultura moderna. Totes tres busquen l’amor, però aviat s’adonen que una relació escollida per elles mateixes no és quelcom que es pugui assolir fàcilment. “Un retrat esclaridor i vibrant de la nova generació de dones àrabs” (Janire Zurbano).
Oyogisugita yoru Takara, la nuit où j’ai nagé de Damien Manivel i Kohei Igarashi, 2017 (per a totes les edats)
Un nen de sis anys emprèn una aventura en solitari a través dels paisatges nevats del seu poble. “Una història senzilla i diàfana sense diàlegs ni veu en off. Manivel i Igarashi doten el relat de l’encant i la bellesa (mai no subratllades) del cinema líric banyat per la puresa i la noblesa” (Diego Batlle).
Le rayon vert d’Éric Rohmer, 1986 (per a totes les edats)
Un proverbi de Rimbaud i un títol extret d’una novel·la de Jules Verne són el punt de partida d’aquest nou capítol de la sèrie “Comédies et proverbes”. Però, al contrari d’altres films de Rohmer, més mil·limètrics en el seu plantejament, aquí el mestre es va permetre improvisar, amb l’ajut inestimable de la seva actriu principal, Marie Rivière, que va col·laborar amb ell per desenvolupar la senzilla trama del film. L’actriu en persona presentarà la pel·lícula, així que és una oportunitat única que no podeu deixar escapar.
