Certamen Atenea 2019

El dia 19 de juny de 2019 s’ha celebrat al Teatre de la Vila de Palau-solità i Plegamans l’acte públic de reconeixement del certamen Atenea de treballs de recerca de 2n de Batxillerat.

L’acte ha estat conduit per Màrius Massallé i l’actriu i titellaire Teia Moner, que ha presentat els treballs de recerca amb espectaculars números de màgia i titelles; i ha comptat amb la participació de l’Alcalde de Palau-solità i Plegamans, Oriol Lozano, i el regidor d’Educació, Joventut i Participació Ignasi Fargas; l’alcalde de Sentmenat, Marc Verneda, i el regidor d’Educació Jaume Carbonell; l’alcalde de Polinyà, Javier Silva, i el regidor d’Educació, Esports, Benestar animal i Convivència i Ciutadania, Joel Fernández; i el regidor d’Educació i d’Atenció Social i Salut Pública de Castellar del Vallès, Joan Creus. Com a representant dels Serveis territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació, i president de la comissió del certamen Atenea, l’Inspector d’Educació Joaquim Núñez va centrar el seu discurs en el reconeixement de les capacitats de recerca, d’argumentació, de reflexió i d’expressió de l’alumnat de batxillerat dels nostres instituts, i en què tots els treballs presentats tenen origen en una motivació personal dels alumnes: l’esport, la teoria dels jocs, l’experiència vivencial d’un any d’estudis a l’estranger… i la curiositat i l’afany de superar un repte: podria plantejar una alternativa a l’ús dels antibiòtics? com podria millorar un xut d’hoquei? Seríem capaços de construir un prototip d’avió, de mà, un giny?

També es va fer en aquest acte un reconeixement explícit i destacat a la tasca que fan els tutors i tutores, posant en valor l’acompanyament i orientació que fan a l’alumnat, essencial en totes les etapes educatives.

A continuació trobareu un resum d’imatges de l’acte públic de reconeixement a l’alumnat i als seus tutors i tutores, i el contingut de tots els treballs presentats a aquesta edició del certamen Atenea.

 

Donem l’enhorabona a tot l’alumnat per la bona feina feta!

TREBALLS PRESENTATS AL CERTAMEN ATENEA

INSTITUT SENTMENAT

Títol: LA FI DELS ANTIBIÒTICS

Autora: Paula Fernàndez Déu Tutora: Yolanda de Torres Ballaró

“Avui en dia, la resistència bacteriana als antibiòtics s’ha convertit en un problema molt greu a escala mundial. Aquest treball de recerca se centra en una teràpia alternativa a l’ús d’antibiòtics que és la fagoteràpia. Així doncs a l’inici del treball em vaig plantejar dues hipòtesis:
• L’ús de bacteriòfags pel tractament de malalties infeccioses podria suposar en un futur la fi dels antibiòtics a causa de la seva eficàcia i eficiència.
• La gent està poc conscienciada del perill que suposa prendre antibiòtics.

Per tal de corroborar la primera hipòtesis vaig realitzar una pràctica amb l’objectiu de comparar diferents tractaments pel tractament de la Salmonella spp LT2. D’una banda vaig tractar la Salmonella amb els antibiòtics Ampicil·lina, Estreptomicina, Espectinomicina i de l’altra banda amb el bacteriòfag P22 (bacteriòfag que només infecta Salmonella).

Per tal de corroborar la segona hipòtesis vaig realitzar una enquesta. Que cada cop hi hagi més bacteris resistents és degut al mal ús que es fa dels antibiòtics, amb aquesta enquesta he pogut veure que encara hi ha gent que no sap per què s’utilitzen els antibiòtics i quines malalties es poden tractar amb antibiòtics i quines no. A més a més hi ha poc coneixement sobre el problema actual de la resistència als antibiòtics sent la gent no gaire coneixedora d’aquest problema.

Una de les conclusions a què he arribat és que els antibiòtics són una arma molt efectiva que ha salvat milions i milions de persones al llarg dels anys, per aquesta raó s’ha de fer un bon ús dels antibiòtics i evitar que es generin resistències. Davant de l’aparició d’aquestes resistències és bo buscar noves teràpies alternatives i la fagoteràpia és una alternativa prometedora”.

 

INSTITUT RAMON CASAS I CARBÓ (PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS)

Títol: EL VOL D’ÍCAR

Autors: Mònica Carvajal i Marc González  Tutor: Lluís Rodríguez

“Tots sabem que, des de temps immemorables, les persones hem buscat maneres de fer les coses que som incapaços de fer, ja sigui per qüestions físiques o logístiques, com poden ser no tenir les qualitats biològiques necessàries o els avenços tecnològics suficients. En aquest cas el nostre TdR es va inspirar en una d’aquestes coses impossibles per al ser humà: volar.

En aquest treball, el nostre principal objectiu és aconseguir construir un prototip funcional d’ aeroplà a petita escala, però amb una estructura en forma de persona, per així poder investigar i, posteriorment, explicar de manera senzilla a un nivell bàsic els principis físics de perquè un avió pot volar tenint les característiques que té i comparant-lo amb el nostre prototip, ja que aquest, òbviament, no tindrà les mateixes característiques que un avió convencional. Per tant, la hipòtesi que ens plantegem és si serem capaços de construir un avió totalment funcional, de forma atípica, amb els coneixement que uns alumnes de segon de batxillerat són capaços d’adquir.

Durant el procés de construcció de la nostra part pràctica, ens hem pogut introduir en el món del radiocontrol i de la construcció de maquetes funcionals, així que hem considerat oportú i interessant dedicar una part del nostre treball a explicar més en profunditat què és el radiocontrol i tot el que implica formar part del món de la construcció d’aquest tipus de vehicles en miniatura.

En quant a l’elecció del títol, finalment vam escollir “El vol d´Ícar”, ja que aquesta és la història d’un noi que intenta volar amb unes ales de cera, i realment ho aconsegueix, pero acaba caient al mar. Això ho podem veure reflectit en el nostre projecte, ja que, la part més difícil no ha sigut fer un model funcional, sinó aprendre a cóm controlar-lo i que no caigui a terra, o al mar, com va fer Ícar.”  Us convidem a veure un vídeo en què es veu com s’enlaira el giny, i un altre vídeo on es veu com planeja. 

 

 

 

Títol: LA BIOMECÀNICA D’UN XUT D’HOQUEI

Autora: Aina Serra Vert   Tutor: Juanjo Hernández

“Aquest treball de recerca pretén analitzar la biomecànica del xut d’hoquei patins. La meva implicació en aquest esport m’ha fet analitzar diversos aspectes per tal de millorar el llançament a porteria, i intentant-ho, m’han sorgit una sèrie de dubtes: un bon xut depèn de la velocitat de la pilota o de l’enfocament de la pilota a porteria? Tenen la mateixa tècnica els dretans que els esquerrans? Com influeix la força? És millor xutar amb la punta de l’estic? Com influeix el moviment del cos en el xut?
Sempre he tingut dubtes de com es xuta, i cada entrenador et pot donar la seva teoria, els seus consells… però ningú té del tot clar quin ha de ser el moviment per tal de realitzar un bon xut. És per això que aquest treball intenta establir un protocol per tal de desenvolupar una tècnica i poder millorar l’execució del xut.
Per això he fet 3 gravacions de xuts de diferents jugadors en els quals he analitzat qualitativament i quantitativament el seu moviment, i a partir d’aquest anàlisi he tret conclusions de com ha de ser un bon xut i com es pot millorar.” Us animem a veure els vídeos dels xuts per veure els paràmentres que ha analitzat l’Aina al seu treball: velocitat, lateral i angles.

INSTITUT DE POLINYÀ

Títol: TEORIA DE JOCS

Autora: Ariadna Solà Navarro  Tutor: José Simón Villar

“La gent pren decisions errònies. Això és un fet innegable, però, es pot aconseguir no fer-ho?

La motivació personal per realitzar aquest treball de recerca, i no qualsevol altre, va ser la curiositat. Volia aprendre per què la gent pren decisions equivocades encara que tingui totes del dades necessàries per no equivocar-se, és a dir, per què ningú no actua racionalment.

En aquest treball es comença amb una part teòrica que classifica els tipus d’interaccions interpersonals segons les seves característiques, intercalant exemples i situacions reals amb els anomenats jocs, que no són més que aquests mateixos moments, però extrapolats per referir-se a una situació més àmplia. A l’inici de la part pràctica es posen exemples més realistes de jocs a la vida real (com les cites) i jugades extretes de pel·lícules (com la batalla dels enginys de La princesa promesa), i finalitza amb una enquesta realitzada online que vol rebatre la hipòtesi: les persones no actuen racionalment.

Després de finalitzar el treball de recerca, sembla lògic afirmar que la teoria de jocs és indispensable per tenir interaccions de qualitat amb altres jugadors, però, per poder posar-ho en pràctica, primer s’ha d’aprendre a jugar. Aquest és un terme molt ampli que implica tots els tipus de partides: des que podem comprendre la vida se’ns ensenyen jocs fàcils, encara que aprenem a jugar a partir de la prova i l’error, en comptes d’analitzar el per què de les nostres jugades”.

Títol: PROTOTIP D’UNA MÀ ARTICULABLE

Autor: Arnau Diebra Huertas  Tutor: José Simón Villar

“Des de petit, sempre m’han fascinat les ciències i com aquestes es relacionen entre si permetent-nos avançar en la recerca de coneixement i en el desenvolupament tecnològic. Mentre he anat creixent i estudiant, els meus interessos han anat inclinant- se cap aquest últim vessant, i he vist en el treball de recerca una oportunitat de poder experimentar com seria formar part d’aquest món.
En el meu treball, tenia com a objectiu la construcció d’una mà articulada a mida real, controlada per la mà d’una persona, de manera que pogués imitar els moviments dels dits de la mà real. Per tal d’aconseguir-ho vaig utilitzar la placa Arduino, una plataforma de hardware lliure que permet realitzar una gran varietat de projectes i amb la que ja estic familiaritzat.
El treball està dividit en tres parts: disseny, construcció i programació. En cadascuna s’explica el procés, s’introdueix la teoria necessària per explicar les meves actuacions i es comenten tots els problemes que han esdevingut durant el treball i les seves solucions. També, a mesura que vaig anar avançant, vaig incloure nous apartats donant una aplicació pràctica al meu projecte, com, per exemple, la comunicació en codi Morse.
Tot el projecte està construït utilitzant els materials més simples i econòmics possibles. Per exemple, per fer els sensors que capten el moviment dels meus dits he fet servir simplement paper, llapis i alumini. Aquesta és una manera de mostrar que tothom amb la motivació i el coneixement necessaris, pot fer qualsevol projecte d’aquest tipus.”

INSTITUT PUIG DE LA CREU – CASTELLAR DEL VALLÈS

Títol: LA BOLA DE PLASMA

Autors: Pol Delgado i Roc Orengo  Tutor: Xavier Martín

“L’objectiu d’aquest treball de recerca és el d’ensenyar com muntar un circuit electrònic. Hem decidit escollir aquest tema en concret perquè als dos ens agrada molt l’electrònica i fer experiments de muntatges de circuits, per això vam decidir fer-ne un. El projecte està enfocat d’una forma didàctica i educativa perquè qualsevol persona que no sigui entesa temes d’electricitat ni de circuits elèctrics pugui adquirir uns coneixements mínims i començar a experimentar pel seu compte.

Podem qualificar els resultats del nostre treball com a satisfactoris perquè hem pogut muntar una làmpada de plasma casolana i hem aconseguit que funcioni correctament. Aquesta ha estat una experiència didàctica i hem pogut aprendre moltes coses que desconeixíem completament sobre l’electricitat i els circuit elèctrics”.

Títol: NEW LIFE, NEW HOME

Autora: Irene Parada  Tutora: Elisabeth Zamora

“Aquest Treball de Recerca és un projecte diferent que es basa en l’experiència. Concretament, està fonamentat en la meva pròpia vivència com estudiant durant el curs escolar 2017-1018 a Nebraska, USA. Un nou país, una nova cultura, nova família i nous amics. És una vivència llarga e intensa, durant la qual estàs totalment fora de la teva zona de confort. Aquest fet, per una banda, pot ser una gran motivació per descobrir nous reptes personals, però a la vegada, aquesta decisió de marxar 10 mesos fora de casa, lluny de la teva família i dels teus amics et pot provocar una sensació de solitud i enyorança.

L’objectiu d’aquest  treball és transmetre els meus sentiments, relatar la meva experiència en un nou entorn tant diferent com l’americà, i alhora encoratjar als alumnes catalans perquè s’embarquin en un projecte com el meu. D’aquí el títol del treball: New life, New home. De la mateixa manera, també exposo com és l’educació, la societat i els instituts de secundària als Estats Units d’Amèrica, tot comparant el nostre sistema educatiu amb l’americà.

El fet d’haver fet el treball de recerca sobre aquesta experiència personal m’ha servit per conèixer millor, des de la teoria, una societat i un sistema educatiu que he conegut des de la vivència. Personalment, crec que ha estat la culminació d’un projecte personal. De fet, i atès que el treball està redactat en anglès, he fet arribar una copia del meu projecte de recerca al High School com a mostra d’agraïment per l’acollida i l’acompanyament que vaig rebre.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>