En aquesta segona sessió del Seminari, vam proposar-nos reflexionar sobre la manera com treballem a l’aula, i quines coses podríem canviar.
Vam començar parlant de l‘espai com a recurs d’aprenentatge fent una visita virtual a l’aula d’idiomes de l’Escola Joan Blanquer de Castellar del Vallès:
A continuació vam partir d’una experiència d’aula de secundària per generar debat sobre la manera en què estem acostumats a abordar determinats continguts curriculars, i com podem abordar-los de manera més competencial. Vam veure un vídeo de l’INS Can Periquet (que no reproduirem per una qüestió de drets d’imatge) en què els alumnes explicaven la seva rutina diària enregistrant-se a casa seva, de camí a l’escola, fent activitats extraescolars… i després de comentar de quina manera acostumem a treballar aquest contingut curricular a l’aula (habitualment a partir d’un writing) vam plantejar-nos tres preguntes: Què veig? Què penso? Quina pregunta em genera?
A la pregunta “Què veig?” els participants van contestar: “L’alumne integra l’anglès en el seu dia a dia”, “L’alumne és el protagonista del vídeo i participa activament al seu aprenentatge. Parlen sobre el que volen. Utilitzen noves tecnologies”. “Hi ha un treball previ + producte final”, “Els alumnes participen activament en el seu aprenentatge i ho fan d’una forma amena”, “Hi ha un producte final. Han hagut d’elaborar un text amb una intenció comunicativa, amb uns destinataris, que crea una situació comunicativa més real” ,”Parlen d’ells mateixos i ensenyen el que els envolta, aspectes que els motiven sempre”, “Utiliza la llengua anglesa a la seva rutina. Motivació en el treball” ,”Motivació extra”.
Sobre “Què en penso?” es va comentar: “Ho trobo molt adient per motivar-los a utilitzar la llengua anglesa en un context aplicable a la realitat”, “És una bona i diferent activitat per treballar les rutines i que no sigui la típica redacció”, “Activitat engrescadora. Són els protagonistes i per tant es motiven”, “És una forma innovadora de treballar les ‘daily routines'”, “Penso que es fixen més en la part visual que no pas en la part més de correcció”, o bé que “és un recurs que pots utilitzar una sola vegada. Si el repetim perd la seva originalitat”.
La pregunta que generava era com s’avalúa aquesta activitat (a partir d’una rúbrica i de l’intercanvi de comentaris a l’aplicació Classroom de Google), i això va donar peu al debat, del què van arribar a la conclusió que l’element motivacional va fer que el 100% de l’alumnat participés i lliurés la feina (quan amb el writing tradicional hi havia una part de l’alumnat que no realitza la tasca perquè no se sent capaç), i que el fet de tenir l’activitat enregistrada permetia identificar els errors i treballar-los amb l’alumne.
A partir d’aquest debat vam plantejar-nos com podem abordar de manera més competencial el treball a l’aula sobre les rutines diàries, que és un contingut curricular que es treballa a totes les etapes:
Com a final feliç, vam compartir la deliciosa història dels recreatius d’en Caine, de qui, amb mirada de mestre, hem pogut copsar tota la riquesa d’aprenentatges que hi ha darrera aquesta experiència vital:
