Del 9 al 18 de novembre se celebra a Catalunya la 23a Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Durant aquesta setmana se celebren un seguit d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… que tenen l’objectiu d’apropar els investigadors i investigadores a l’alumnat de Batxillerat.
No podem pensar en un referent més proper per l’alumnat, que un científic que hagi passat per les mateixes aules que ells, i hagi compartit els mateixos professors. És aquest el cas de Daniel Campos, professor de la facultat de ciències de la UAB, investigador a la Unitat de Física Estadística de la UAB, i ex-alumne de l’Institut Ramon Casas i Carbó, que avui ha volgut acostar a l’alumnat la seva visió sobre la ciència i les aplicacions del mètode científic per resoldre problemes quotidians.
La seva intervenció s’ha centrat en explicar què és la ciència i quina és la seva tasca com a investigador en un grup de recerca sobre física estadística.
Què és la ciència? Per què és important?
Jorge Wagensberg definia la ciència com un tipus de coneixement basat en tres principis:
- Objectivitat (és igual per tothom).
- Intel·ligibilitat (s’ha de poder entendre – en contraposició al missatge que es transmet, per exemple, a través de l’art).
- Dialèctica (és una forma de coneixement en continu diàleg, revisió i crítica – contraposat a la religió, per exemple, que es fonamenta en uns dogmes establerts).
Com treballen els científics?
Aquest tres principis es poden aplicar a partir d’una manera de treballar que anomenem mètode científic. En Daniel ha preguntat als assistents a la xerrada què els suggeria això del mètode científic, i han contestat coses com“experimentació, hipòtesi, observació, teoria…“. A través d’un repàs dels científics més cèl·lebres de la història, i dels principals agents de la revolució científica, s’han vist diferents maneres de treballar: l’experiment com a forma de treball sistemàtica (només observant la natura hauria resultat molt complex arribar a segons quines conclusions), l’establiment de teories que permetin explicar diferents fenòmens, la combinatòria, o fins i tot la casualitat, que ha permès fer molts descobriments científics (com la radioactivitat, per part del físic Henri Beckerel, per exemple).
Per concloure aquesta part de la intervenció, ens ha mostrat una fotografia on es veia un manual amb unes instruccions per muntar un moble, i un artesà que treballava la fusta del moble. Tot i que popularment associaríem la ciència i els científics amb la primera imatge, la ciència s’assembla molt més a la segona, perquè, contràriament al que es pensa, no hi ha un manual científic, s’ha de fer servir la creativitat per aportar noves solucions per resoldre nous problemes, de manera que els científics també són artesans que poden innovar i trobar noves maneres de resoldre problemes.
La ciència com activitat
En aquesta línia, en Daniel ens ha explicat que el resultat de la feina del científic resulta en una simplificació de la realitat, perquè es basen sempre en aproximacions, en representacions que es puguin fer entendre. Per exemple, els models de representació de l’àtom han anat canviant al llarg de la història, segons les diferents interpretacions que se n’ha fet.
Al llarg del S.XX s’ha intentat explicar la natura no només a través dels nostres sentits, que estan esbiaixats (la qual cosa permet explicar les il·lusions òptiques, per exemple). Però no només els sentits ens poden enganyar, sinó que el nostre cervell també pateix un biaix cognitiu, que ens permet prendre decisions no òptimes. En aquest sentit, ens ha recordat que un psicòleg, Daniel Kahneman, va guanyar el Premi Nobel d’Economia per les seves investigacions sobre la presa de decisions en els mercats financers. I en aquest punt ens ha fet una demostració per fer-nos veure com el nostre cervell no està preparat per fer certes tasques, com distingir cares al revés. També ens ha recomanat el canal de youtube Think Twice, que promou el pensament crític i la divulgació científica.
Física estadística i aplicacions
La tasca del Daniel se centra en la física estadística, que estudia com, a partir d’una escala, podem explicar què passa a una escala més gran; i més concretament, en un grup de recerca que aplica la física estadística a problemes de biologia (com per exemple, la interacció d’un organisme amb el seu ambient), per inferir a partir del nivell macrosòpic què passa a nivell cognitiu.
La seva tasca se centra concretament en el moviment d’organismes, i per entendre per què estudien el moviment, ens recomana la Ted talk de Daniel Wolpert “The real reason for brains“. Els darrers anys han sorgit tècniques noves, i noves tecnologies com GPS i microscopis que permeten traçar tota la trajectòria d’un organisme des que neix fins que mor. Com a casos concrets d’estudi ens ha explicat el del Caenorhabditis elegans, del qual n’observen les seves trajectòries i moviments i a partir de l’anàlisi de totes les dades, intenten entendre per què actúa com actúa (i resulta sorprenent que amb 1mm tingui capacitat neuronal per marxar d’un lloc si no hi ha menjar). També se centren amb el moviment de formigues i altres organismes, i fins i tot en el moviment de l’ull humà.
L’anàlisi de totes aquestes dades que recullen, tenen aplicació en la resolució de problemes de la vida quotidiana, alguns tan importants com el disseny d’estratègies i protocols per trobar persones perdudes.
Agraïm al Daniel la seva col·laboració i esperem tenir ocasió de tornar-lo a escoltar-lo ben aviat!