L’avaluació formativa, tal com l’hauríem de concebre avui dia, no consisteix només en valorar el progrés en l’aprenentatge, per part d’un alumne, des d’un punt de vista quantitatiu i qualificador. En qualsevol cas, aquest tipus d’avaluació hauria de coexistir, sempre, amb un altre tipus d’avaluació. I és el tipus d’avaluació que permet que l’alumne sigui conscient en tot moment de cap on va (què ha d’aprendre), on es troba (com ho està fent), i com podrà arribar-hi (què li caldrà fer), tal com afirma l’investigador i divulgador científic Héctor Ruiz.
Així ho expressen també des del grup “Avaluar per aprendre”, AxA: “S’entén com a avaluació formativa (o avaluació per aprendre) l’ús de l’avaluació per millorar l’aprenentatge de l’alumnat, dins una concepció que el situa en el centre dels processos d’aprenentatge. Inclou, però, també, altres usos: la pràctica reflexiva dels docents en els processos de formació i creixement professional, per exemple, o processos d’avaluació interna de centre.”
La finalitat de l’avaluació, doncs, i seguint amb les paraules del mateix grup AxA, és “promoure l’autoregulació de l’aprenent, regular la pràctica docent a partir d’identificar la naturalesa de les dificultats que vagin apareixent, i compartir amb les famílies el progrés dels seus fills i les accions que es duen a terme des de l’escola i a casa per ajudar-los en el seu aprenentatge”.
En aquest sentit, podem afirmar rotundament que avaluar és aprendre. I com ho podem fer possible, doncs, com a docents? A través de la utilització de diversos instruments d’avaluació, a través del llenguatge i les estratègies de feedback, i d’altres estratègies de metecognició.
Si planifiquem i facilitem aquest tipus d’avaluació formativa, l’alumne donarà sentit a tot allò que va aprenent: avaluarà (coavaluarà), s’autoavaluarà, s’autoregularà i, en definitiva, aprendrà.
En aquest procés, però, i com a docents, cal que tinguem en compte diversos aspectes, importants en qualsevol nivell o etapa educativa: 1-Les emocions dels nostres alumnes (cal ser molt curosos amb el llenguatge). 2-Que tothom aprengui a partir del seu nivell, les seves capacitats i el seu estil d’aprenentatge, però sempre, lògicament, donant el màxim de sí mateix. 3-Potenciar les bones preguntes (i fer-les) més que oferir respostes concretes i tancades. 4-Compartir objectius/criteris des de l’inici del procés d’aprenentatge. 5-Sempre que calgui, oferir feedback del feedback que hagin proporcionat els alumnes als companys (sempre atenent la vessant emocional que esmentàvem). 6/ No oblidem que, amb l’avaluació, directament o indirectament, també transmetem valors.
Des del CRP del Baix Empordà, us oferim dues infografies amb recursos que us poden servir a l’hora de reflexionar i conèixer el tipus de llenguatge que convé utilitzar a l’aula per tal de proporcionar un bon feedback:
1- La primera és l’escala del feedback. Com qualsevol escala, aquesta conté diversos esglaons (4), amb verbs o accions clau en aquesta línia: clarificar, valorar, exposar dubtes dificultats o inquietuds i, finalment, suggerir o recomanar.
2- La segona infografia és sobre l’estratègia TAG, que en anglès vol dir: “Tell something you like” (digues alguna cosa que t’agrada), “Ask for a question” (fes una pregunta), “Give a suggestion” (fes un suggeriment).
Aquestes dues infografies, i estratègies, poden ser d’utilitat en moments i situacions diversos (del docent cap a l’alumne, o de l’alumne cap a l’alumne, feedback entre iguals), tal com podreu observar en aquest vídeo, també enllaçat en la infografia sobre l’estratègia TAG.
Esperem que tant l’article com les infografies us siguin d’utilitat.
