L’estratègia europea per a la joventut atorga rellevància al disseny de polítiques i estratègies d’intervenció basades en evidències concretes, experiència i coneixement sobre la situació dels i les joves, el seu benestar, la seva qualitat de vida i les oportunitats per a prendre part activa en la societat. En aquest congrés pretenem centrar l’atenció en aquelles aportacions i experiències que tenen com a protagonistes o destinataris preferents els i les joves. El sistema econòmic i financer en els darrers anys ha posat en una situació molt difícil a aquest col·lectiu, un dels més afectats i que més ha patit les conseqüències dels retrocessos en polítiques socials. La seva situació s’associa a precarietat, provisionalitat i incertesa.
La pedagogia social com a disciplina acadèmica ha projectat la seva reflexió i les seves accions cap a múltiples programes i serveis socials. En les últimes dècades ha evidenciat l’oportunitat —i en ocasions la necessitat— d’estendre la reflexió pedagògica cap a contextos diferents d’aquells que s’havien considerat com a típics o propis de la pedagogia. D’aquesta manera, la pedagogia social s’ha introduït en àmbits com el lleure, els mitjans de comunicació, el món del treball, el sector cultural, la salut, l’urbanisme, etc.
La pedagogia social com a disciplina acadèmica ha projectat la seva reflexió i les seves accions cap a múltiples programes i serveis socials. En les últimes dècades ha evidenciat l’oportunitat —i en ocasions la necessitat— d’estendre la reflexió pedagògica cap a contextos diferents d’aquells que s’havien considerat com a típics o propis de la pedagogia. D’aquesta manera, la pedagogia social s’ha introduït en àmbits com el lleure, els mitjans de comunicació, el món del treball, el sector cultural, la salut, l’urbanisme, etc.
Davant d’aquesta situació el Congrés Internacional-XXIX Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social proposa reflexionar i formular propostes concretes que permetin avançar en la reflexió sobre la joventut, els programes i serveis que s’hi adrecen i el seu paper en les transformacions socials. Es vol debatre quins han de ser els mitjans i recursos que ens permetin oferir als i a les joves les millors condicions per al seu apoderament. Justament quan aquesta idea adquireix més presència en els documents programàtics dels governs, institucions i serveis, és quan sembla que el col·lectiu dels i les joves queda més desprotegit i allunyat dels espais i processos que simbolitzen el poder en la nostra societat, i entre els més evidents el treball i l’habitatge. Quines implicacions comporta assumir com a repte l’empoderament juvenil? Quines transformacions socials requereix i quines pot provocar? Quines polítiques de joventut i programes socioeducatius ens poden ajudar a promoure’l? Amb quina formació i amb quin tipus de professionals comptem per a fer-ho?
Aquestes i altres qüestions relacionades amb la joventut, la pedagogia social i les transformacions socials seran motiu de reflexió i anàlisi des de diferents perspectives i enfocaments durant aquest congrés.
