Com la conversa esdevé el motor per a la construcció col·lectiva del coneixement?

ANNA PANISELLO CARLES27/05/26  

CESIRE. Maig 2026

 

En les darreres dècades, la recerca ha evidenciat que la conversa (a través de preguntes que condueixen als estudiants a pensar per ells mateixos, elaborant raonaments d’ordre cognitiu superior) afavoreix en gran mesura l’aprenentatge significatiu.

Perquè la conversa a l’aula esdevingui una pràctica d’alta qualitat, caldrà que sigui curosament planificada, d’acord amb les nostres intencions pedagògiques (quins són els sabers que volem que integrin?), de la mateixa manera que caldrà planificar les preguntes i respostes que la mobilitzaran amb la nostra mediació  docent (quines preguntes els conduiran a connectar i ampliar els seus coneixements previs sobre la realitat?).

Així doncs, serà fonamental que les docents dediquem temps per a la reflexió i el disseny de les preguntes obertes (vinculades als objectius d’aprenentatge) que guiaran i donaran sentit a les activitats d’aprenentatge i a les:

  • Converses amb un mateix, per a mobilitzar i fer conscients les idees prèvies.
  • Converses amb la realitat, per a desequilibrar i comprovar les idees prèvies, a través d’experiments i activitats d’investigació.
  • Converses en petit grup, per a afavorir la connexió entre les idees i la implicació de tot l’alumnat.
  • Converses en gran grup, per a possibilitar la reflexió i la generació del pensament de l’alumnat.

Converses que, amb la mediació de les docents, conduiran l’alumnat a connectar les seves idees prèvies, a construir les seves hipòtesis i conclusions sobre la realitat, a mesura que es generen noves preguntes que esdevindran el motor per a la construcció col·lectiva del coneixement sobre el món, les altres persones i un mateix.

El procés de construcció col·lectiva del coneixement es produeix quan els estudiants senten la necessitat i el desig de donar resposta a les “preguntes connectores” o “preguntes investigables” que els condueixen a pensar, contrastar idees i elaborar les seves pròpies respostes. Aquest procés es genera a través de la conversa que els permet connectar, revisar i enriquir les seves idees prèvies amb les de la resta del grup.

Així doncs, la conversa esdevé el motor de la construcció col·lectiva del coneixement, ja que permet als alumnes expressar el seu pensament, aprofundir i donar forma a les seves idees mentre escolten, interactuen i dialoguen amb els altres. A través d’aquest intercanvi, enriqueixen les seves idees prèvies i en construeixen de noves a partir de les reflexions i els raonaments de les docents i dels companys i companyes.

És per aquest motiu que, a més de planificar les preguntes que donaran lloc i guiaran la conversa,  serà essencial que les docents dominem l’art de fer preguntes del tipus “com” i “perquè” que requereixin que els estudiants elaborin les seves idees, analitzant, sintetitzant, justificant, fent hipòtesis, arribant a conclusions, etc., conduint-los a nivells alts de raonament cognitiu i  implicant-los en un aprenentatge en espiral, cada vegada més profund.

També serà fonamental que les docents llancem preguntes de seguiment amb l’objectiu d’explorar amb més detall les idees dels estudiants i detectar el nivell de comprensió de l’alumnat, de manera que puguem regular i ajustar la conversa, a través de diferents estratègies: evocant, reformulant la pregunta perquè sigui més accessible, tornant a preguntar, fent emergir noves connexions, fent visibles interpretacions d’alguns estudiants, demanant que justifiquin les seves respostes, etc. 

Davant de la complexitat que suposa guiar les converses a l’aula a través de les quals conduir a l’alumnat a la construcció col·lectiva del coneixement, implicant-los en un esforç cognitiu d’alt nivell, caldrà que garantim prèviament: 

  1. La interiorització de normes de participació i rutines que facilitin que les intervencions dels estudiants siguin de qualitat i que aquests es facin cada vegada més responsables d’aquest procés. Per a garantir el bon funcionament i la rellevància de la conversa en gran grup, serà fonamental que les docents apliquem les següents estratègies de gestió d’aula:
  • Fer conscient i compartir de forma explícita i periòdica amb el grup la importància de la conversa en gran grup, així com les normes i actituds que garantiran que aquesta sigui fructífera (perquè puguin regular-se activament a ells mateixos i als companys): el respecte mutu, l’escolta activa, les preguntes constructives, etc.
  • Consensuar, deixar recollides i revisar periòdicament aquelles rutines que faciliten que la conversa sigui de qualitat (torns de paraula, temps màxim per a les intervencions, importància dels silencis entre paraules, recollida de les idees més rellevants i conclusions, etc.) i que acabi esdevenint (de forma orgànica) una conversa regulada per l’alumnat.
  • Modelar diferents tipus d’intervencions (començaments de frase, connexions entre idees, formes de crítica constructiva, etc.).
  • Garantir que la conversa gira al voltant de preguntes que interpel·len la curiositat i que afavoreixen la connexió amb la vida de l’alumnat, tenint en compte les característiques del grup i el moment maduratiu de l’alumnat.
  • Destacar i posar com a exemple intervencions rellevants quan apareguin, identificant les característiques que les fan  interessants i animant a la resta a imitar-les.

2. La participació activa i equitativa de tots els estudiants en la conversa. Per a donar l’oportunitat a totes i tots els estudiants d’aportar les seves idees a la conversa,  serà important implementar diferents rutines i dinàmiques:

  • A més d’expressar les preguntes oralment, escriure-les i donar temps perquè les llegeixin diverses vegades i elaborin les seves idees individuals abans de començar a conversar.
  • Establir una rutina d’activació de coneixements previs, de manera que l’alumnat disposi de temps per pensar i escriure individualment el seu pensament, abans de respondre.
  • Guiar als estudiants perquè comparteixin prèviament les seves idees en parella o en petit grup perquè puguin afinar la seva reflexió inicial.
  • Anticipar als alumnes més tímids la importància de la seva participació en la conversa perquè puguin preparar-se mentalment abans.
  • Utilitzar estratègies i dinàmiques per afavorir la participació aleatòria de tot l’alumnat.
  • Fer servir eines tecnològiques a través de les quals l’alumnat pugui participar activament sense haver de parlar en veu alta.

En definitiva, conversar a l’aula és molt més que parlar: és crear les condicions perquè el pensament emergeixi, es transformi i creixi de forma compartida. Quan les preguntes interpel·len l’alumnat, quan les opinions circulen en un clima de respecte i escolta, i quan totes i cadascuna de les veus troben el seu espai, l’aula esdevé una comunitat que pensa, investiga i construeix coneixement de manera col·lectiva. És en aquestes converses on l’aprenentatge pren sentit, perquè neix de la curiositat, de la reflexió i del desig genuí de comprendre el món. 

BIBLIOGRAFIA