Als alumnes de Batxillerat de l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres no els ha importat la fred que ha començat a fer, gairebé sobtadament, aquest inici de novembre.
A finals d’octubre teníem temperatures d’estiu, la gent anava en màniga curta i molts es banyaven encara a la platja. Estàvem esperant que arribés la tardor, amb les seves pluges, temperatures un xic més suaus i molts bolets al bosc. Però la paraula TARDOR potser aviat l’haurem d’esborrar del diccionari; ha començat a fer fred, ha nevat al Pirineu, les temperatures han baixat més de 10 graus i s’ha posat a bufar una tramuntana i un gregal que fan difícils les activitats arran de mar.
Tot i així, el 2 de novembre van venir els alumnes del batxillerat científic del Deulofeu a fer l’itinerari per la duna d’Empúries. Vam fer una introducció a l’aula, tot esperant que les temperatures fossin més amables, i cap a les 10 vam anar cap a la platja del Rec. Al costat del Rec del Molí vam establir les nostres estacions de treball:
- Història de la duna d’Empúries
- Salinitat amb refractòmetre
- Salinitat amb densímetre
- Flotació i principi d’Arquimedes
- Temperatura i transparència de l’aigua
- Recol·lecció de curculles i recollida de deixalles
Tots els alumnes van passar per totes les estacions, llavors vam fer una posada en comú dels resultats, i vam intentar treure conclusions i veure si havíem trobat l’aiguabarreig; aquest cop no hi va haver sort i l’aigua del suposat punt mig entre rec i mar ens va donar una salinitat massa baixa, propera a l’aigua dolça. Vam poder deduir que l’aiguabarreig era força endins del mar, perquè la desembocadura es comportava aquest dia com un veritable Delta.
També vam classificar les curculles. Després d’una breu pausa per esmorzar vam anar al Pedrigolet a veure i entendre els processos càrstics i la formació de la cala.
Finalment davant del Portitxol vam reflexionar sobre la perillositat que caigui el Portitxol i el risc que això suposaria.
