Empúries, de la mà dels déus: Una aproximació pedagògica al jaciment arqueològic d’Empúries

 

El proppassat 23 de gener, Arqueologia & Arts, la pàgina web de referència a Grècia sobre aquestes dues disciplines, es feia ressò dels itineraris mitològics que el nostre Camp d’Aprenentatge porta ja nou cursos realitzant al jaciment arqueològic d’Empúries (https://www.archaiologia.gr/blog/2023/01/23/εμπόριον-με-το-χέρι-των-θεών/). Reproduïm tot seguit un resum d’aquest article, amb alguns petits retocs que ens han semblat necessaris, atès el públic al qual aquest ara va adreçat.

 

Εμπόριον, με το χέρι των θεών

Empúries, al nordest de Catalunya, és la colònia grega més occidental de la Mediterrània i l’única que ha estat localitzada i excavada a la Península Ibèrica. Fundada a principis del segle VI aC per grecs foceus que s’havien establert uns anys abans a Massàlia (l’actual Marsella), el seu nom (emporion, en grec) dona entenent la importància de l’activitat comercial que van exercir amb la població indígena aquells colonitzadors vinguts de l’altre extrem de la Mediterrània. La ciutat va ser habitada de manera ininterrompuda durant nou segles, dels quals els cinc darrers també pels romans, que van desembarcar a Empúries l’any 218 aC amb la intenció d’atacar les tropes d’avituallament de l’exèrcit d’Anníbal, que amenaçava seriosament Roma a la segona guerra púnica. Amb els anys, aquests dos pobles (grec i romà), juntament amb la població indígena, van fundar un únic cos cívic conegut amb el nom llatí de Municipium Emporiae.

Empúries, però, no és només un recinte arqueològic (en el qual s’han fet troballes excepcionals, com una estàtua de marbre del déu Asclepi del segle II aC o un mosaic romà que representa el sacrifici d’Ifigenia, del segle I aC, reproduït a l’esquerra), sinó també el símbol del passat grec de Catalunya, la porta d’entrada, en altres paraules, de la civilització grecoromana a la Península Ibèrica. Així, quan van començar les excavacions a principis del segle passat, el descobriment de l’antiga ciutat grega va donar carta de naturalesa al Noucentisme, que buscava l’ànima de Catalunya a la Mediterrània oriental i més concretament en el seu passat grec i romà.

En conseqüència, aquest jaciment arqueològic rep cada any milers d’estudiants, per donar servei als quals es va fundar fa gairebé vint anys el nostre Camp d’Aprenentatge (serveiseducatius.xtec.cat/cda-empuries/). Tenint en compte que l’experiència que tenen els nostres estudiants en el camp de l’arqueologia és molt limitada, vam posar en marxa fa ara nou anys un programa pedagògic (en col·laboració amb el Departament de Programes Pedagògics i Comunicació del Ministeri de Cultura i Esports de la República Hel·lènica), segons el qual l’antiga mitologia grecoromana constitueix el fil conductor dels nostres itineraris, un fil que permet apropar l’alumne a un espai sovint de difícil interpretació. Només en els darrers cinc anys (que són els de plena consolidació del projecte), aquest programa ha atès més de tres mil alumnes de 6 a 16 anys, procedents d’una vuitantena de centres educatius.

La preparació de la visita comença molts dies abans de l’arribada dels alumnes a Empúries, amb la tramesa als centres educatius d’un paquet pedagògic al voltant dels mites treballats, amb l’objectiu que puguin exposar sols el mite que es relaciona amb l’espai o la peça arqueològica que veuen, amb l’ajuda sovint de fotografies i sota la nostra orientació. El nombre de mites treballats i la seva dificultat depenen del nivell dels alumnes i oscil·len entre tres per als nivells inicials i deu per als més avançats. En la seva versió més àmplia, la relació entre objectes i espais per una banda i mites per altra és la següent (vegeu el Quadernet de Camp més avall):

Espai o objecte Mite
Ara sacrificial Prometeu
Pota del gos Cèrber Rapte de Persèfone
Òbol Caront
Mètopa del temple d’Àrtemis Αcteó
Dracma Pegàs
Cap de sirena Ulisses i les sirenes
Muralla ciclòpia Ciclop Polifem
Cap de Dionís Penteu
Mosaic del sacrifici d’Ifigenia Ifigenia
Estàtua d’Asclepi Asclepi

Després del treball previ i de la visita al jaciment, els alumnes, un cop retornats al seu centre d’origen, aprofundeixen en l’estudi dels mites relacionats amb la ciutat grega o romana d’Empúries, i el programa no acaba fins que ens envien una mostra de l’anomenat treball posterior, sota la forma de redaccions, murals, Power-points, etc., com posa de manifest al imatge que reproduïm al peu.

Aquesta aproximació a un jaciment arqueològic —ampliable també a altres espais semblants i fins i tot a museus de pintura i escultura— posa de manifest un cop més la importància del llegat grecoromà per a la creació mateixa del concepte d’Europa. Així ho expressava ja fa anys l’escriptora escalenca Caterina Albert (Víctor Català) en el següent poema, titulat Perdurança, que resumeix perfectament l’esperit que inspira l’activitat pedagògica del nostre centre i el seu afany perquè els ciutadans de demà prenguin consciència de les profundes arrels gregues i romanes de la cultura catalana:

Des del fons lluminós dels anys i els segles,

els tresors soterrats van ressorgint,

i són les velles regles

les que a les noves regles van nodrint.

 

Cauran d’avui les formes transitòries

i de l’antiga història les memòries

damunt l’àurea sorra s’escriuran.

 

Vegeu a més:

https://www.archaiologia.gr/blog/2023/01/23/εμπόριον-με-το-χέρι-των-θεών/

https://www.facebook.com/profile.php?id=100083330265495

http://dbamfis.blogspot.com/2023/01/m.html

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>