Aquesta tardor hem pogut observar un fong molt peculiar als voltants de Can Santoi. Se’l coneix amb els noms populars de gita de bruixa, reixa del diable, cranc o cresta de gallina. Es tracta d’un bolet no comestible que creix en diversos hàbitats de la zona mediterrània com ara pinedes, alzinars i, fins i tot, sobre sòls sorrencs de parcs i jardins.

Inicialment té la forma d’un ou mig enterrat que s’obre formant una esfera enreixada de coloració vermellosa que el fa molt difícil de confondre. El teixit que conté les espores s’anomena gleba i desprèn una forta olor de carn en descomposició en exemplars adults.

Això es deu a una estratègia per a la dispersió de les espores, ja que l’olor de putrefacció atrau mosques i altres insectes que s’emporten adherida part de la gleba viscosa. Aquesta adaptació permet facilitar la dispersió de les seves espores, que en la majoria d’espècies de fongs depèn exclusivament del vent o l’aigua.