Les salamandres, amb la seva pell brillant i els seus moviments sigil·losos, han estat durant segles un símbol de misteri i adaptabilitat en els ecosistemes humits d’Europa. Aquests amfibis juguen un paper fonamental en els boscos caducifolis i ombrívols, ajudant a controlar poblacions d’insectes i altres invertebrats. Tanmateix, en els darrers anys, una greu amenaça ha posat en perill la supervivència de moltes espècies: el fong quitridi (Batrachochytrium salamandrivorans o Bsal).
El fong Bsal és un patogen emergent que afecta greument les poblacions de salamandres. Originari d’Àsia, es creu que ha arribat a Europa a través del comerç d’amfibis per a mascotes. Aquest fong ataca la pell de les salamandres, causant lesions necròtiques que poden derivar en la mort de l’animal en pocs dies. La pell dels amfibis és essencial per a la seva respiració i equilibri hídric, de manera que una infecció severa pot deteriorar greument la pell, provocant deshidratació, insuficiència respiratòria i, finalment, la mort de l’animal.
Des que es va detectar per primera vegada a Europa, Bsal ha provocat un descens dràstic en les poblacions de salamandres a països com els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya. Una de les espècies més afectades és la salamandra comuna (Salamandra salamandra), que ha experimentat taxes de mortalitat molt altes en les zones infectades. Els científics alerten que si el fong continua propagant-se sense control, podria tenir un impacte devastador en la biodiversitat dels amfibis europeus, incloent-hi les espècies d’urodels presents a la península Ibèrica com el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tritó pirinenc (Calotriton asper) o el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), endèmic del Massís del Montseny.
A Catalunya, el fong va aparèixer el 2018 en un punt d’aigua del Parc del Montnegre i el Corredor, on va causar gran mortalitat de tritó verd. La detecció precoç d’aquest brot, la col·laboració del món científic i la gestió de l’hàbitat, van facilitar una ràpida intervenció per contenir aquesta malaltia fúngica que no ha estat erradicada. Un dels motius princiupals és que Bsal produeix espores encistades que poden romandre molt de temps en el medi natural sense humitat.
Així doncs, actualment no existeix un tractament eficaç per eliminar el fong en medis naturals. No obstant això, s’han proposat diverses estratègies per contenir-ne la propagació:
- Control del comerç d’amfibis: Regular el comerç internacional d’amfibis i establir controls sanitaris estrictes per evitar la introducció de patògens a nous hàbitats.
- Monitoratge i investigació: Realitzar estudis continus per detectar la presència del fong i comprendre millor els seus mecanismes d’infecció i dispersió.
- Mesures de bioseguretat: Implementar protocols de desinfecció per a excursionistes, científics i altres persones que entren en contacte amb hàbitats d’amfibis per evitar la transmissió accidental del patogen.
- Conservació i cria en captivitat: Mantenir poblacions sanes en centres de conservació per poder reintroduir-les en hàbitats naturals afectats si es troba una solució efectiva contra el fong.
L’expansió del Bsal representa un desafiament per a la conservació de les salamandres a Europa. Tot i les restriccions de la Comissió Europea al comerç d’amfibis, la legislació encara no regula les col·leccions privades ni els seus intercanvis, fet que pot facilitar la propagació de patògens. Els amfibis exòtics poden ser portadors asimptomàtics de malalties que afecten greument les espècies autòctones, com és el cas del fong Bsal. Per evitar-ne la desaparició, serà essencial la col·laboració entre científics, governs i ciutadans, així com la sensibilització i la protecció dels hàbitats naturals.