L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de segon de batxillerat de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i de l’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels ha vingut divendres 8 de novembre de 2024 fins a El Papiol per conèixer Les Escletxes i estudiar els processos de vessant i els riscs geològics naturals associats a aquest fenomen.
Només arribar s’han situat geogràficament amb el GPS, han copsat el relleu de la zona i han diferenciat els materials superiors dels inferiors que es veien a simple vista. Després, dividits en 4 equips de treball i amb el material que duien a cadascuna de les motxilles de camp (martell de geòleg, àcid clorhídric i aigua), han analitzat la consistència, la resistència, la impermeabilitat, la ductilitat i la presència de carbonats en ambdós materials. Amb l’ajuda d’una taula dicotòmica han identificat els materials superiors com a calcàries fossilíferes i els inferiors com a lutites.
Després d’una pausa per esmorzar han pres diferents mesures de les 6 escletxes principals: direcció, inclinació de les parets, profunditat i els desplaçaments horitzontal i vertical. Amb totes les dades recollides, analitzant els fenòmens impulsors i de resistència, han pogut elaborar un model teòric de com s’havien pogut formar, arribant a la següent conclusió: com que les roques calcàries es degraden a causa de l’aigua de la pluja, lleugerament àcida, aquest efecte al llarg de milions d’anys faria que les esquerdes s’anessin eixamplant i aprofundint fins permetre a l’aigua arribar a les argiles inferiors. Quan plou, les argiles es tornen fangoses i es comporten de manera plàstica. Això juntament amb el pendent hauria provocat que les calcàries llisquessin vessant avall fins a formar el fenomen geològic que veiem avui dia.
Tenint en compte l’impacte que té aquest fenomen a les infraestructures del poble del Papiol, han calculat el risc que suposa aquest procés de vessant per les façanes de les cases i altres construccions, tenint en compte el cost dels béns exposats, la vulnerabilitat i la probabilitat dels danys o període de retorn.
Finalment, han conegut el fenomen de reptació o creep que afecta alguns arbres de la zona i que presenten una morfologia del tronc visiblement corbada provocada per la inestabilitat del talús i la gravetat.
Han gaudit molt passant d’una esquerda a una altra mentre aprenien sobre geologia i possibles riscos de vessant. Fins aviat futurs geòlegs i geòlogues!