Avui dia 4 de febrer de 2026 l’alumnat de 1r de batxillerat de les matèries de Reptes de Biologia i Geologia i de Geologia i Ciències Ambientals de l’institut de Premià de Mar s’ha infiltrat com pluja àcida per les escletxes i ha esquerdat el coneixement! Quina colla d’investigadors i investigadores han sobreviscut a Les escletxes del Papiol i han realitzat una tasca de caracterització dels riscos geològics de la zona.
En primer lloc han reflexionat i formulat diverses hipòtesis al voltant d’aquesta formació geològica integrada dins la Serra de Collserola catalogada com a geòtop d’interès. A continuació l’han situat geogràficament amb el GPS, han copsat el relleu de la zona i han diferenciat els materials superiors dels inferiors que es veien a simple vista. Agrupats en 6 equips de treball i amb el material que els hem proporcionat (martell de geòleg, ulleres de protecció, àcid clorhídric i aigua) han treballat de valent per analitzar la consistència, la resistència, la impermeabilitat, la ductilitat i la presència de carbonats en ambdós materials. Ni els ha calgut la clau dicotòmica per identificar els materials superiors com a calcàries fossilíferes (amb coralls i conquilles) i els inferiors com a lutites (argiles). També han vist com representar aquest informació en una columna estratigràfica.
Després d’una pausa per esmorzar s’han posat el casc de protecció i s’han endinsat en 6 escletxes principals per prendre diferents mesures: direcció, inclinació de les parets, profunditat i desplaçaments (horitzontal i vertical). Amb totes les dades recollides han pogut elaborar un model teòric de com s’havien pogut formar aquestes cingleres tan peculiars. Entre tots han arribat a la següent conclusió: com que les roques calcàries es degraden a causa de l’aigua de la pluja (lleugerament àcida), al llarg de milions d’anys s’han anat esquerdant completament fins a les argiles inferiors. Quan plou, l’aigua s’infiltra fins a les argiles, es tornen fangoses i es comporten de manera plàstica. Això, juntament amb el pendent del vessant, hauria provocat que les calcàries llisquessin vessant avall fins a formar el fenomen geològic que veiem avui dia.
Tenint en compte l’impacte que té aquest fenomen natural a les infraestructures del poble del Papiol, han valorat el risc que suposa aquest procés de vessant per les façanes de les cases i altres construccions, tenint en compte el cost dels béns exposats, la vulnerabilitat i la probabilitat dels danys o període de retorn (perillositat).
Han gaudit molt passant d’una esquerda a una altra mentre aprenien sobre geologia.
Han sigut uns investigadors/es formidables! L’enhorabona per la feina feta! Fins ben aviat futurs científics!
L’activitat ha esta molt interessant i profitosa per tot l’alumnat! Moltes gràcies per tot 🙂
A l’acabar la sortida, una bona part de l’alumnat em va dir que li va agradar molt la sortida, molt interessant i molt dinàmica. Com a docents, des de l’IPM estem molt contents que existeixin itineraris tan didàctics i atractius per poder fer arribar la geologia a l’alumnat de 1r de Batxillerat. Moltes gràcies!