FISA o PHYSA

Entres els mol·lusc d’aigua dolça cal diferenciar entre dos tipus:

  • Els gasteròpodes que s’arrosseguen amb el seu peu (pode) que és a la vegada la seva panxa (gastero) són els que robem a la riera de Vallvidrera.
  • Els bivalves. On la closca està formades per dos valves.

La Fisa és un gasteròpode

FORMA DEL COS:

Té les vísceres enrotllades a l’interior de la closca marró fosc que és allargada i punxeguda. La closca es cargolada i té els tenacles llargs i prims, a la base dels quals hi té els ulls. Pot arribar a fer més de 2 centímetres..

La forma de la closca està influïda per factors com la temperatura de l’aigua, els moviments de l’aigua i  les condicions alimentàries.
Presenta unes prolongacions en forma de dits que s’estenen sobre l seva closca.

Si posem la closca perpendicular al terra amb la punta cap a munt i posem l’obertura mirant cap a nosaltres, aquesta sempre queda a l’esquerra.

 

 

DESPLAÇAMENT:

Es desplaça reptant sobre un únic peu. El peu té un extrem punxegut en la seva part final.

LA RESPIRACIÓ:

És un cargol pulmonat aquàtic.  A dins de la closca presenta un pulmó molt senzill, associat a unes brànquies secundàries. De tant en tant es desplaça fins a la superfície per agafar l’oxigen de l’aire

 LA NUTRICIÓ:

És herbívor (consumidor primari). Amb la ràdula que és com una llengua recoberta de milers de  dentetes va fregant com si fos un llima la superfície d’algues i plantes aquàtiques

 EL COMPORTAMENT.

Viu en aigües dolces tranquil·les sobre la vegetació.

 LA POSTA:

Consta de nombrosos ous  envoltats d’una massa gelatinosa  arrodonida translúcida que posa sobre plantes aquàtiques

 

 

CURIOSITATS:

  • La majoria de cargols d’aigua dolça no tenen opercle, que és una peça de la mateixa naturalesa que la closca que la usen per tancar l’obertura ( els hi fa de porta)

–  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 8 Invertebrats no Artròpodes  Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>