Dilluns 12 de desembre la classe de 1r C de l’Institut Can Vilumara de L’Hospitalet de Llobregat ha vingut a investigar les roques que es troben a Les Escletxes del Papiol.
Per començar han observat els diferents materials que podien distingir a simple vista: un de superior de color més clar i un d’inferior més vermellós. Han sabut situar-se en el vessant de la zona d’estudi, s’han posat el casc de geòleg, han arreplegat el material necessari per investigar: martell de geòleg, cinta mètrica, brúixola, ulleres de protecció i àcid clorhídric i s’han apropat per estudiar ambdós materials.
Per descobrir de quins materials es tractava han fet tot un seguit de proves a ambdues roques: comprovar la seva consistència, la permeabilitat i veure si reaccionaven amb l’àcid clorhídric, per constatar la presència de carbonat càlcic. Finalment han confirmat que el material superior estava format per roques calcàries que contenien fòssils marins i que els materials inferiors eren argiles continentals.
A continuació s’han endinsat en 4 escletxes i han mesurat la direcció, l’amplada i la profunditat de cadascuna. Han travessat algunes escletxes realment estretes com si fossin espeleòlegs i s’ho han passat d’allò més bé!
Per concloure, s’han posat en comú les dades de tots els grups i han acabat deduint com s’han format Les Escletxes. Han arribat a la següent conclusió: com què les roques calcàries es degraden a causa de l’aigua de la pluja, lleugerament àcida, aquest efecte durant milions d’anys ha provocat que les esquerdes de les roques calcàries s’anessin eixamplant i aprofundint fins permetre a l’aigua arribar a les argiles inferiors. Com les argiles són impermeables, l’aigua fa que es tornin toves, i això juntament amb el pendent ha provocat que les calcàries llisquin vessant avall fins a formar el fenomen geològic que veiem avui dia.
Per finalitzar han valorat el risc que aquest moviment de massa suposa per les cases d’El Papiol i han proposat mesures per reduir aquest risc. Heu fet una gran tasca!
