Emprat com a ocell ornamental, fa més de 20 anys que aquesta espècie de la família dels leiotríquids va ser introduïda en zones boscoses properes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així doncs, es tracta d’una espècie exòtica amb poblacions estables a la zona de Collserola i que es va expandint pel nostre territori.

Descripció: menut, d’uns 15 cm de llargària i un 20 grams, arrodonit i amb la cua una mica forcada. El color general és verd grisenc, amb la zona del coll d’un groc intens que esdevé progressivament taronja al pit, els flancs de les ales és groc i la cua presenta tons blavosos. El bec és ataronjat i les potes de color carnós. No presenta un dimorfisme sexual gaire patent, en tot cas la femella té una coloració menys intensa al cap i mostra una coloració més esmorteïda.

Hàbitat:  a la zona d’origen viu a zones de boscos, matolls i praderies de l’Himàlaia del nord de l’Índia, sud-est del Tibet, Myanmar, sud i centre de la Xina i nord del Vietnam. A casa nostra, viu en zones boscoses properes a rieres i fondals. amb vegetació arbustiva abundant.

Alimentació: s’alimenta principalment d’insectes, tot i que també menja cucs, baies, fruits i petites llavors.

Reproducció: posen entre 3 i 4 ous. Els pollets romandran al niu dues setmanes, tot i que seguiran sent alimentats pels pares després d’abandonar el niu fins que es valguin per ells mateixos.

Ecologia: no s’ha de confondre amb el verdader rossinyol del Japó (Larvivora akahige) espècie d’ocell de la família dels muscicàpids pròpiament originari del Japó. Sovint té un comportament gregari,  formant grups mòbils que a l’hivern visiten sovint menjadores. Degut al seu potencial colonitzador, el leiòtrix bec-roig ha sigut inclòs en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, de manera que està prohibida la seva introducció al medi natural, així com la seva tinença, transport i comerç.