El dia 6 de maig de els nens i les nenes de cinquè de l’Escola Els Pins de Cornellà de Llobregat varen investigar la qualitat de l’aigua de la riera de Vallvidrera a la zona de La Rierada. Uns dels grups, mentre feia les primeres observacions a la zona de Can Castellví, va trobar un petit animal a la vora de l’aigua. Es tractava d’un exemplar juvenil de serp d’aigua, que aprofitava els primers raigs de sol per activar-se. El seu nom científic és Natrix maura, i es coneix amb diversos noms: colobra d’aigua, serp pudent, colobra viperina, colobra escurçonera o escurçó d’aigua.

Descripció: es tracta d’una espècie no verinosa que pot assolir 1m de longitud. Presenta un disseny dorsal variable, amb colors de fons marronosos o grisencs amb un dibuix fosc en ziga-zaga i ocels amb el centre clar als costats. El ventre és groc ataronjat amb taques fosques sovint quadrangulars.  Té un cap ben diferenciat i ample, amb escates i ulls grans. Típicament té un dibuix en forma de V a la part posterior del cap. Ulls grans amb pupil·les arrodonides.

Hàbitat: es troba en qualsevol medi aquàtic, des de rius, on prefereix les zones més calmes, fins a fonts o punts d’aigua temporals. Tot i que és força abundant en molts indrets naturals i artificials, les seves poblacions estan amenaçades per diversos factors com són la pèrdua o fragmentació d’hàbitats, la contaminació, la manca de preses i l’eliminació directa per part dels humans.

Alimentació: s’alimenta de peixos i amfibis com ara granotes i gripaus. Els individus més joves capturen insectes, cap grossos i petits invertebrats com cucs, sangoneres o cargols.

Reproducció: la còpula té lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que desclouen al cap de dos mesos. Les femelles es poden reproduir al 4-5 anys i els mascles, que són més petits, ho fan als 3 anys.

Comportament: diürna, molt bona nedadora tot i que tendeix a romandre immòbil assolellant-se a la vora o sobre objectes flotants. Aquesta serp és inofensiva, a part de no tenir verí, pràcticament mai mossega. Però té un comportament defensiu que consisteix en aplanar el cap, que adopta forma triangular, treure la llengua bífida, xiular i mostrar el seu disseny dorsal, tot plegat per imitar un escurçó. Aquesta confusió sovint és fatal per l’animal, donada la por que tenen moltes persones a les serps, especialment si són verinoses. La millor manera de diferenciar aquestes dues espècies és observant la forma de la pupil·la, rodona en el cas de la serp d’aigua i vertical en l’escurçó, i la forma del musell, més arrodonit en el cas de la colobra d’aigua.

La serp capturada, en ser manipulada pels adults, va descarregar un líquid molt pudent que ens va obligar a rentar-nos les mans. Va ser una troballa molt especial que ens va permetre conscienciar als nens i nenes que no s’ha d’acabar mai amb la vida d’aquests animals. Tot i la seva mala fama, les serps formen part de la fauna autòctona i, com la resta d’animals, tenen un paper clau en els nostres ecosistemes. A més, moltes espècies són indispensables per controlar les plagues de rosegadors com rates i ratolins.

Vàrem concloure que la serp d’aigua encara té un bon lloc on viure a la riera de Vallvidrera a la zona de Can Castellví, on conviu amb altres organismes aquàtics que ajuden a mantenir l’aigua ben transparent. Així doncs, és la nostra responsabilitat ajudar a preservar aquest tipus d’hàbitats i minimitzar el nostre impacte si volem mantenir-los nets.

A més, també vàrem aprendre que, davant qualsevol tipus de serp, no cal molestar-la, tan sols deixar que segueixi el seu camí a la natura. En el cas que trobem una serp que no desitgem dins el jardí de casa nostre, podem avisar al telèfon d’emergències 112 perquè els experts se’n facin càrrec.