Per a què serveix?
Un termòmetre de màximes i mínimes és un aparell que mesura la temperatura màxima (la més alta) i la temperatura mínima (la més baixa) de l’aire en un determinat interval de temps, normalment un dia.
Com funciona?
El termòmetre té un tub capil·lar (és a dir, molt estret) en forma de U acabat en dos bulbs (o dipòsits).
Tradicionalment conté:
- alcohol: líquid que es dilata (o contreu) segons la temperatura i que desplaça al…
- mercuri, líquid molt dens (que en aquest tipus de termòmetre no es dilata) i que empeny els…
- índexs metàl·lics:
- cap amunt a la columna de les màximes (dreta) si la temperatura augmenta;
- cap amunt a la columna de les mínimes (esquerra) si la temperatura baixa.
D’un temps ençà, s’ha substituït el mercuri dels termòmetres per un altre líquid d’origen orgànic (glicerina o altres) per qüestions de salut i de seguretat. És important que aquest líquid tingui una densitat el més diferent possible de la del alcohol per tal d’evitar que es barregin entre ells.
Explicació del funcionament. Si la temperatura ambiental augmenta, l’alcohol contingut al dipòsit de la columna esquerra es dilata i empeny el mercuri (o glicerina) de manera que puja per la columna de la dreta (màximes) i empeny alhora l’índex metàl·lic fins a una determinada altura (la màxima); quan la temperatura baixa, l’alcohol es contreu i el mercuri, que el segueix, descendeix a la columna de la dreta i puja per la de l’esquerra (mínimes) tot empenyent l’índex metàl·lic cap amunt (temperatura mínima). Donat que els índexs metàl·lics no es mouen per si sols, quedaran en la posició més alta a les dues columnes:
- a la dreta (màximes), temperatura més alta (màxima) a la que ha arribat.
- a l’esquerra (mínimes), temperatura més baixa (mínima) a la que ha arribat.
Com ho mesurem?
Preparació de l’aparell.
- Situem el termòmetre en un indret ben ventilat i a l’ombra (l’indret ideal és dins una caseta meteorològica).
- Amb l’imant fem baixar els índexs metàl·lics fins a tocar el mercuri (o glicerina) a les dues columnes.
Lectura de les temperatures màximes i mínimes.
- Temperatura màxima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de la dreta.
- Temperatura mínima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de l’esquerra. Atenció! Cal no equivocar-se en la lectura de les mínimes. L’escala graduada d’aquesta columna està invertida respecte a la posició habitual dels termòmetres: com més amunt, més fred indica.
En quines unitats es mesura?
Mesurem la temperatura en ºC (graus centígrads o Celsius).
Altres unitats de temperatura són:
Unitat | Conversió a º Celsius |
ºF (graus Farenheit) | C=(F-32)·5/9 |
ºK (graus Kelvin) | C=K-273,15 |
Altres termòmetre de màxima i mínima
Termòmetres de màxima i mínima de precisió
Són termòmetres separats, un per la temperatura màxima i l’altre per la mínima. Les seves graduacions solen ser de 0,5ºC.
Funcionen de forma diferent als convencionals. El tub capil·lar del termòmetre de màximes presenta un estrenyiment a prop del dipòsit que fa que el mercuri no pugui tornar enrere quan es contreu. D’aquesta manera ens indica la temperatura màxima. El de mínimes funciona d’una forma semblant però conté alcohol. Aquests termòmetres s’han de col·locar en posició gairebé horitzontal.
Termòmetre clínic
És el termòmetre que ens indica la temperatura del nostre cos i serveix per a comprovar si tenim febre (tradicionalment > 37ºC). En realitat és un termòmetre de màxima de mercuri molt semblant al que acabem d’explicar. També té un estrenyiment que fa que el mercuri no retorni al dipòsit quan es contreu. Per fer-lo baixar cal sacsejar amb força l’aparell. Les graduacions són de 0,1 ºC i el rang de temperatures correspon a les del cos humà: 35 º C a 42 º C. Aquest tipus de termòmetres s’han anat substituint per altres de tipus digital per motius de salut i seguretat.
Referències i enllaços
- Activitats del Camp d’Aprenentatge relacionades:
- Dades de l’estació meteorològica digital de Can Santoi
- Meteomaps: programari per a confegir mapes del temps
- Viquipèdia