ESPIADIMONIS O CAVALLETS DEL DIABLE

ELS ESPIADIMONIS o CAVALLETS DEL DIABLE

Són uns insectes voladors de cos llarg i prim que volen prop de l’aigua i les seves larves o nimfes són aquàtiques. Sovint són anomenats falses libèl·lules.

4
Nimfa

108d7011dsc0004
Adult

Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.

FORMA DEL COS:

-La nimfa de color fosc té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues. El cap té dues antenes i dos grans ulls. Del tòrax surten sis potes articulades acabades en dues petites ungles i 4 ales reduïdes no funcionals. Pot arribar a fer d’entre 5 a 6 centímetres. En algunes espècies s’observen per tot el cos bandes de zones més fosques i altres més clares.
-L’adult de colors metàl·lics té el cos també format per cap, tòrax i abdomen i fa entre 6 i 12 cm. Al cap té 2 antenes curtes, 3 ulls simples i 2 ulls compostos que sobresurten cap els costats. El tòrax és petit i robust i presenten sis potes llargues i dos parells d’ales arrodonides i fosques. L’abdomen és llarg i està constituït per 11 segments.

DESPLAÇAMENT:

-Les larves com són aquàtiques neden serpentejant amb l’ajuda de les ungles.
-Els adults són aeris i s’ajuden de les seves ales per fer vols silenciosos i lents.

LA RESPIRACIÓ

-Les larves respiren per brànquies terminals mitjançant tres projeccions llargues en forma de cua.
-Els adults tenen respiració traqueal.

LA NUTRICIÓ:

6
Imatge extreta de: La Vida a les aigües dolces, de l’editorial Teide

-Les larves són carnívores. Es camuflen i generalment i es mantenen estàtiques sobre d’algun substrat. Té el llavi inferior transformat en un aparell bucal anomenat màscara que projecta cap endavant en un moviment ràpid i brusc per capturar les preses.

L’adult té peces bucals de tipus mastegador, també és un depredador i caça mosques i mosquits mentre vola.

 EL COMPORTAMENT

-La nimfa viu durant un any o més en el fons de l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult viu poques setmanes entre maig i setembre. Reposa sobre plantes de la vorera i fa vols curts, lents i silenciosos. A l’hivern mor i deixa les postes que hivernen.

 L’HABITAT

-Les nimfes viuen en rierols d’aigües clares, lentes i ben oxigenades. Són indicadors de bona qualitat de l’aigua; en l’índex BMWPC el seu valor és 8.
-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona.

LA METAMORFOSI

Realitzen una metamorfosi incompleta7.
Sofreixen entre 10-15 mudes abans de ser adults. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
Un cop trencada la membrana larvària, l’insecte empeny per sortir i s’incorpora per eixugar les ales. En aquest enllaç es pot veure un vídeo sobre  la metamorfosi.

 DIMORFISME SEXUAL EN L’ADULT:

El tòrax de la femella pot ser de color turquesa a violeta.
L’orifici genital en el mascle es troba en el novè segment i en la femella entre el vuitè i novè.

 L’APARELLAMENTespiadimonims_parella

Realitzen dos tipus de vol: la parada nupcial que fa només el mascle i el vol nupcial que el fan junts.
El mascle subjecta a la femella per la regió del coll mitjançant uns apèndixs abdominals semblants a tenalles.

LA POSTA:

Els ous són introduïts en les tiges de les plantes o dins l’aigua. Són esfèrics amb un revestiment gelatinós.

PER DIFERENCIAR-LOS DE LES LIBÈL·LULES CAL SABER QUE ELS ESPIADIMONIS TENEN:

99
Nimfa d’espiadimonis
88
Nimfa de libèl·lula

– El cos més petit i esvelt tant en adults com en les nimfes.
-Els dos parells d’ales són de la mateixa mida.
-Les ales en repòs es mantenen verticals o obliqües cap enrere.
-Als adults, els ulls es troben separats.
-Fan desplaçaments llargs amb l’ajut del vent i tenen un vol lent i silenciós.

espia01
Adult d’espiadimonis.
9
Adult de libèl·lula.

 CURIOSITATS:

-Se’n coneixen fòssils des del paleozoic, època en la que arribaven a tenir 70 cm.
-Són els insectes amb els ulls més grossos.
-Se’ls anomena de diferents noms depenen de l’indret: Caballet del diable/dimoni, cavallets de séquia, cavalls de serp, cavall d’aigua, cavall de bruixa, cavall(et)s de Sant Martí, cavall de Sant Jaume, estiracabells, rodadits, senyores,senyoretes, damisel·les i dimosel·les, parots, parotets, pixavins, relicari, tallanassos, barretgina, cabot, …

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>